El blog de Miguel Guillen Burguillos

21.11.06

Paralelismos: Artur Mas y López Obrador


Estas dos imágenes se tomaron con muy pocas horas de diferencia. La poca distancia cronológica es casual, de eso no hay duda, pero esta mañana, leyendo La Vanguardia, mi mente ha establecido (¿casualmente también?) un paralelismo entre determinados acontecimientos protagonizados por estos líderes políticos en los últimos días: Artur Mas y López Obrador. Que este último monte el tinglado que ha montado no me sorprende, mucho menos si atendemos a sus declaraciones de las últimas semanas, pero que Mas salga ahora cuestionando la legitimidad de Montilla como President de la Generalitat sí me produce cierto estupor. Y digo esto porque, más allá de las ideas que pueda tener, Mas me parece un político serio, competente, con sentido de la responsabilidad y elegante. Por eso creo que hace un flaco favor al país cuestionando la legitimidad del que será el próximo President (también su President), porque al hacerlo cuestiona directa y abiertamente el sistema político que tenemos. Las reglas del juego son las que son, y todos las conocíamos antes de celebrar elecciones, y más allá de que sea saludable para la propia democracia discutirlas e incluso plantear modificaciones serias, me parece un derroche de cinismo por parte del líder de CiU cuestionar la autoridad política y moral de Montilla para ejercer el cargo que está a punto de asumir. Pretender engañar a la sociedad de que Mas debería ser el President con el pretexto de la "autoridad moral" me parece una actitud muy poco elegante y con muy poco "sentit de país" ante la situación real. Que CiU ganó las elecciones no lo cuestiona nadie, pero en un sistema parlamentario, y no me gustaría redundar en lo que ya se ha redundado mucho, no es President el líder del partido más votado, sino el que democrática y legítimamente eligen los diputados electos. Así las cosas, Montilla será el President y Mas el líder de la oposición. Esperemos que tanto el uno como el otro se dediquen a trabajar por el progreso de este país nuestro en lugar de jugar a ver quien es más guapo y quién manda (o debería mandar) más. Estimin Catalunya si us plau. Que no estamos en México...

17.11.06

Cirera, mi barrio















Ahí van dos fotos de mi barrio, Cirera. Por más años que pasen y por más vueltas que de, siempre acabo aquí, en estas calles que me han visto (y me seguirán viendo) crecer. Estas calles de la autoconstrucción de los 50' y 60', estas casas hechas con las manos de esos vecinos anónimos que, como tantos y tantos otros, llegaron un día del sur y se quedaron aquí... ¡Qué cúmulo de recuerdos (incluso de recuerdos no vividos, sino simplemente escuchados...) cuando se da una vuelta por estas calles! Esto es Cirera, mi barrio.

15.11.06

Si tú te vas


Dicen que vengo de lejos,
cantando Pasa la vida.
Desde la Isla a Triana,
desde Triana a Sevilla.

Eucalipto de Chapina,
callejones de Triana,
plaza, la de Doña Elvira,
plazuela, la de Santa Ana.

Si tú te vas,
si tú te vas,
yo me quedo en Sevilla
hasta el final.

Si tú te vas,
si tú te vas,
yo me quedo en Sevilla
hasta el final.

Apuesto por Sevilla por el mundo,
no me cambio de barrio por un beso,
canto para saber que estoy cantando,
vivo para saber que estoy viviendo.

Vente p'acá y déjate de frío,
vente p'acá y déjate de frío,
hay ramas por todos los rincones,
me casaré, te casarás conmigo.
Ay Sevilla,
Sevilla de vacaciones.

Si tú te vas,
si tú te vas,
yo me quedo en Sevilla
hasta el final.

(R. Amador)

5.11.06

Els resultats electorals en clau mataronina

Avui, per una vegada, exerciré de politòleg. I no em dedicaré, com gairebé tothom ha fet durant aquests últims dies, a fer un anàlisi dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya en clau global, sinó que em centraré en els resultats a la meva ciutat, Mataró, i la lectura que es podria fer si aquests s'haguessin produït en les eleccions municipals que tindran lloc l'any que ve.
Està clar que si haguéssim estat davant d'uns comicis municipals els resultats haurien estat molt diferents. Hauríem votat candidatures amb líders diferents, i això compta molt, i segurament hauríem tingut l'opció de votar candidatures que no s'han presentat a les eleccions al Parlament. No és el mateix votar el PSC perquè vull que en Montilla sigui el President de la Generalitat que votar el mateix partit perquè vull que en Barón sigui l'alcalde de Mataró. Ja m'enteneu... Però com que això de la política-ficció a mi m'agrada molt faré un comentari dels resultats que trobem a Mataró.
He estat fent els càlculs corresponents amb la llei d'Hondt a la mà, i els resultats han estat els següents: CiU hauria estat la força més votada, amb un 31,28% dels vots i 10 regidors. El PSC n'hauria tret 9 regidors amb el 28,12% dels vots. El PP seria la tercera força més votada, amb un 12,15% (3 regidors). ERC n'obtindria 3 regidors (11,97% dels vots), i ICV-EUiA en treuria 2 (9,24% dels vots). Ciutadans, la sorpresa de les darreres eleccions autonòmiques, no obtindria representació, amb només un 2,69% dels vots. I això que voldria dir? Voldria dir que probablement hi hauria de nou un govern tripartit a la nostra ciutat, encapçalat per en Barón, però amb en Teixidó (futur alcaldable d'ERC) com a segon tinent d'alcalde i en Graupera com a tercer tinent d'alcalde. CiU i PP no podrien formar govern, doncs els faltaria un regidor per sumar majoria absoluta, i això faria que la reedició del tripartit a Mataró fos probablement inevitable. Però no deixa de ser simptomàtic que CiU seria la força més votada a la nostra ciutat, cosa que no passava des de les eleccions al Parlament de l'any 1995. Bé, ens trobaríem amb una oposició CiU+PP bastant reforçada i un tripartit amb una ERC amb més poder i un PSC debilitat, a l’igual que ICV-EUiA. Al cap i a la fi, tinc la sensació que no canviarien gaire les coses al nostre Ajuntament, tot i que hi hauria dos regidors menys al Govern que passarien a l’oposició. El repartiment de regidories ja seria un altre tema, però m’imagino en Teixidó a Urbanisme i en Graupera a Cultura. Ja veuríem que passaria a les negociacions…
Sí, ja sé que els resultats de l'any que ve seran molt diferents (jo tinc les meves previsions, però millor me les guardo...), però m'agrada molt això de la política ficció, què hi farem... Qui vol dir la seva?


PD: Bé, ara a veure com funciona aquest nou tripartit liderat per en Montilla... Esperem que puguin esgotar la legislatura i que deixin de banda les tonteries per centrar-se en la política social...