L’armari blanc, de Manuel Cusachs

Aquests són els últims dies que es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona l’exposició “L’armari blanc”, de l’escultor mataroní Manuel Cusachs. Aprofitant que molts passareu aquests dies per la Fira de Santa Llúcia, aprofiteu i entreu al Museu Diocesà, i és que de veritat que val la pena. A més de l’exposició permanent, que també és molt interessant, dels tradicionals pessebres i d’una altra molt recomanable de José María Vidal-Quadras, penso que el que ens presenta Cusachs no ho podem deixar escapar. L’escultura de Cusachs m’agrada, no sóc un entès en art, però m’agrada. I aquí penso que radica la funció primordial de l’art: fer-nos més agradable la vida i poder aprofitar-nos, egoistament, del do creatiu dels artistes, gaudint de la bellesa estètica de les seves propostes. Cusachs m’agrada perquè, com tots els grans artistes, fa que, a primera vista, distingim les seves obres de les de la resta de creadors. Veus una escultura d’en Cusachs i saps que és d’en Cusachs. I el que més m’ha agradat d’aquesta exposició ha estat que l’artista fa un homenatge a persones que ens són properes perquè estem acostumats a veure-les, llegir-les, escoltar-les, admirar-les... Hi ha escultures de Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Baltasar Porcel, Josep Maria Flotats, Lloll Bertran, Raimon, Isabel-Clara Simó... Totes elles persones que, qui més qui menys, coneix, i que ens són contemporànies. En total, trenta-tres escultures en bronze d’amics de l’artista, totes elles amb aquest toc distintiu de l’obra de Cusachs que no es pot explicar amb paraules. Una exposició molt recomanable. No la deixeu escapar.