Si bé Mataró era un centre calceter ja des del segle XVI, es calcula que la introducció de telers de punt a Mataró va tenir lloc cap a l'any 1765, i es té constància que l'any 1794 es constitueix el gremi de mitjaires de la ciutat, format sobretot per famílies artesanes, però també pageses i comerciants. Cap a l'any 1803, es calcula que la capacitat productiva de la indústria del punt a Mataró era la següent: 12 fàbriques i 52 telers de mitges de seda, i 9 fàbriques i 116 telers de mitges de cotó.Durant el segon terç del segle XIX, la mecanització de la indústria tèxtil avançà de forma notable a Catalunya, sobretot la cotonera. Llavors s'introdueix el teler rodó al país. El primer teler mecànic de Catalunya data de 1859, i és precisament un mataroní, Pere Sala i Imbert, qui el posa en funcionament a Barcelona. És a partir dels anys setanta quan el procés de modernització i mecanització a Catalunya és ja irreversible. El 1889, a la província de Barcelona hi havia el 93% dels telers circulars de petit diàmetre d'Espanya, per posar un exemple de l'hegemonia barcelonina en la indústria del tèxtil. És en aquells anys quan neixen les primeres fàbriques del punt, les més grans de les quals es van establir a la ciutat de Mataró. Per això es on es trobaven la major concentració d'obrers del sector, amb més de 2.800 treballadors l'any 1879. El número anirà augmentant progressivament, fins a situar-se en els 6.577 treballadors just abans de començar la Guerra Civil l'any 1936. La majoria, eren dones joves especialitzades en les tasques de confecció i acabat.
.jpg)
A finals del segle XIX, Cuba, Filipines i Puerto Rico encara eren colònies espanyoles, i eren mercats on també es venien els productes de punt fabricats a Mataró. Però tot i amb la "pèrdua" de les colònies, aquests mercats, juntament amb el llatinoamericà, representaran els destinataris principals de les exportacions de punt. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, l'exportació es va dirigir a França i alguns països llatinoamericans, i després de la Gran Guerra s'afegiran altres països com Egipte, Marroc i Itàlia. Precisament aquest conflicte bèl·lic internacional va suposar per a la indústria tèxtil catalana una gran oportunitat, doncs els països afectats directament per la guerra van veure minvar la seva capacitat productiva, i llavors les exportacions del tèxtil català van créixer exponencialment.
En aquest punt, cal recordar un episodi de reivindicació laboral important a la ciutat, el cas de l'anomenada "vaga de braços caiguts" del novembre de 1945, en plena postguerra, promoguda per treballadores de Can Minguell que reivindicaven un augment de sou. Hi treballaven 483 persones a què es van afegir altres que treballaven a Can Marfà, Can Colomer, Can Gassol o Can Fontdevila, entre d'altres. La vaga va durar tres dies van aconseguir una pujada de salari de 75 pessetes mensuals, i per això la mobilització va ser coneguda també com la "vaga dels quinze duros". Hi va jugar un paper protagonista Josefa Agramunt i Costa, coneguda com "la Pepa Maca" (1900-1971), sindicalista de la CNT, que avui té una plaça al seu nom a la ciutat, al costat d'on hi havia situada la fàbrica de Can Gassol.
A finals dels cinquanta, la calceteria va experimentar una forta renovació de l'aparell reproductiu gràcies a la imposició d'una nova moda, les mitges sense costura. L'aïllament tecnològic espanyol va fer que les innovacions arribessin tardanament, tot i algunes excepcions. Per exemple, a Mataró, l'empresa Manufactures Gassol va importar les primeres màquines circulars de calceteria, i llavors van començar a fabricar-les les primeres mitges de niló a Espanya.
Amb els canvis a nivell polític i econòmic, entre 1959 i 1974 es produeix una gran expansió del sector de la indústria del tèxtil a Catalunya i en particular a Mataró. Els avenços tecnològics, la innovació, seran molt ràpids, i precisaran d'amortitzacions molt curtes que en determinats moments posaran en dificultats molts empresaris. Les millores en el nivell adquisitiu, així com els canvis en els estils de vida, permetran que augmenti la demanda a nivell econòmic, i en concret la de productes de gènere de punt. El Maresme continuava sent en aquests anys el districte líder.
En aquest punt cal fer esment també a les mobilitzacions sindicals al tèxtil mataroní i a la importància del moviment obrer a la ciutat, singularment en els darrers anys de la dictadura franquista i els primers anys de la recuperació de la democràcia al nostre país. L'any 1976, ara fa cinquanta anys, es va caracteritzar per una constant mobilització social, i la important vaga de la construcció va marcar un abans i un després: el rotund èxit obtingut va encoratjar els treballadors de tota Catalunya, i després de la construcció, el primer ram que es va mobilitzar va ser el del tèxtil, també a Mataró. S'exigien millors condicions laborals, doncs els salaris eren baixos i existia un bon nombre de treballadors sense assegurar a la ciutat. La crisi econòmica afectava els diferents sectors productius i l'any 1975 es calculava que uns 3.000 mataronins estaven a l'atur. Des de l'any 1973 diverses empreses importants havien presentat suspensions de pagaments i/o acomiadaments. Al sector del tèxtil mataroní, malgrat que existien empreses importants i amb molts treballadors, la majoria de les quals es recullen en aquest llibre, existien empreses petites mal organitzades i atomitzades, amb poca productivitat i sense possiblitat d'exportació, qüestions que van ser importants també en la crisi del sector a la ciutat.
Els treballadors del sector van fer vaga i a Mataró va tenir lloc una manifestació molt important. Les raons de la convocatòria van tenir a veure amb el fet que en aquells anys els salaris els fixava el govern de torn. En la indústria del tèxtil, de tres sectors que la composaven (confecció, ram de l'aigua i gènere de punt), precisament aquest últim era el que tenia pitjors condicions salarials. El govern va augmentar els salaris molt poc i la indignació va ser de tal magnitud que es van mobilitzar molts treballadors dins les fàbriques. Val a dir, però, que la vaga, malgrat la mobilització de milers de persones a Mataró, va ser fallida en el cas de la nostra ciutat, i a curt termini va representar una derrota. Per contra, es pot dir que sí que va significar una victòria a mig i llarg termini, ja que les mobilitzacions van ajudar a aconseguir la signatura d'un conveni a Sabadell que després es va ampliar a tot Catalunya, i més tard a tota Espanya.
El 1981 es va promulgar el Pla de Reconversió de la Indústria Tèxtil (PRT), per fer més competitiu el sector de cara a l'entrada d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea. Es centrava bàsicament en tres aspectes: 1) modernitzar l'estructura productiva; 2) potenciar els factors de competitivitat com la tecnologia, el disseny, la moda, el màrqueting, etc.; 3) adaptar la normativa laboral, per aconseguir una major flexibilitat.
Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986, el país havia de sotmetre's a les normes de comerç internacional de la pròpia Comunitat, que va suposar un creixement espectacular de les importacions, tant dels articles d'alta qualitat procedents de països com Itàlia, com de productes competitius en preu arribats de països d'Orient Mitjà o el Magrib. Les exportacions van disminuir, encarides per l'alta cotització de la pesseta de 1987 a 1992. Es va produir també una forta expansió de les importacions (increment d'un 40% entre 1984 i 1989), mentre que es reduïa la presència dels articles de punt a l'estranger.
A principis dels noranta, l’estructura empresarial del gènere de punt mataroní era essencialment familiar, amb predomini de la petita empresa. Així, l'any 1991 hi havia 1.420 centres de treball corresponents a la indústria tèxtil-confecció. A la ciutat existia durant en aquests anys una àmplia xarxa de tallers domèstics en què moltes dones treballaven amb màquines overlocks als seus domicilis o a locals, una gran proporció a l'economia submergida.
A partir de 1995, amb la culminació de la Ronda d'Uruguai, que va portar a la creació de l'Organització Mundial del Comerç, va entrar en vigor un nou sistema de regulació dels intercanvis comercials tèxtils en l'àmbit mundial, que significarà un procés de desmantellament progressiu de les barreres a la importació d'articles procedent dels països en desenvolupament. Això va suposar una etapa liberal del comerç mundial dels productes tèxtils que va tenir un impacte fortíssim en la indústria del gènere de punt arreu, i no cal dir, a la ciutat de Mataró, que va veure com van tancar moltes empreses del sector, un sector que ja havia estat clarament colpejat anys enrere. L'etapa daurada del gènere de punt a Mataró i al Maresme quedava com un record del passat. El procés de Globalització imposava les seves lleis i, en aquest camp de joc, la indústria del gènere de punt de la ciutat no va poder mantenir les seves fortaleses.
Per entendre la situació actual de la indústria del tèxtil a la ciutat de Mataró ens hem de remuntar als primers anys del present segle XXI, en un mercat globalitzat i amb una presència molt elevada de productes tèxtils fabricats a Àsia a la nostra ciutat, com a la resta del país. Aquí cal fer esment al "fet que la progressiva desaparició de fronteres en l’àmbit de les transaccions econòmiques ha portat, paradoxalment, a l’adquisició d’una major rellevància per part de les polítiques locals d’atracció d’inversions i d’iniciatives empresarials i de gestió i formació de la mà d’obra. En conjunt, doncs, són diversos els factors que motiven noves pautes d’actuació i d’intervenció en els àmbits locals; pautes que sovint obliguen a la recerca de propostes innovadores, i que sempre requereixen l’adaptació a les particularitats dels territoris ".
Els clústers de la indústria tèxtil van patir canvis profunds arran del procés de globalització de l'economia. L'entrada de la Xina el 2001 a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i l'eliminació de totes les restriccions a la importació de productes tèxtils i de la confecció a Europa el gener del 2005 van provocar la irrupció de les importacions asiàtiques als mercats europeus així com la caiguda dels preus mitjos dels productes tèxtils. Això va suposar un canvi radical en les regles del joc per a la indústria tèxtil espanyola, que va obligar les empreses amb models de negoci tradicionals basats en les economies d'aglomeració a haver de reinventar-se per poder sobreviure davant del nou escenari global. Com a conseqüència, el sistema de valor del clúster tradicionalment centrat en la manufactura va anar reorientant el seu camp d'activitat cap al disseny, el màrqueting i el retail, i es va produir com a resultat una transformació profunda de la indústria. El clúster del gènere de punt del Maresme seria un clar exemple d'aquesta transformació.
En els onze primers anys del segle XXI, "el sector manufacturer mataroní s’ha anat esllanguint progressivament, en la línia del que estava passant a Espanya i a Catalunya en aquesta mateixa divisió econòmica. Així, en només onze anys, les manufactures de Mataró han perdut més de la meitat dels seus treballadors, ja que han passat dels prop de 10.000 assalariats que hi havia l’any 2000, a tenir-ne menys de 4.000 en l’actualitat ". Els primers anys del segle XXI es va produir un autèntic terratrèmol en el sector del tèxtil a la ciutat, amb la pèrdua d'un 60% dels llocs de treball.
A principis de segle al Maresme més del 20% de la població empleada treballava en el sector del tèxtil, el 33% a Mataró. Es tractava de la comarca que concentrava "la major part del gènere de punt de Catalunya, cosa que, unida a l'extensa xarxa de tallers de subcontractació, empreses de serveis especialitzats, centres de formació i centres de serveis tecnològics, permet parlar-ne com a exemple representatiu del que significa un microcluster ".
En aquell moment, la diversificació de la producció va permetre defensar-se de les importacions dels països en vies de desenvolupament. La producció d'aquests països, però, s'adreçava (i s'adreça actualment) als segments més baixos de la demanda i competeix per preu. Per part seva, "els segments alts de la demanda valoren més els aspectes qualitatius del producte amb més valor afegit, com el disseny i l'adaptació als corrents de la moda, i paguen més per ells, però exigeixen dels fabricants una capacitat de reacció molt elevada. Des dels països en vies de desenvolupament, no es poden cobrir fàcilment les demandes dels segments més sofisticats, ja que la llunyania i la planificació de la producció sobre la base de sèries llargues fa que aquells països segueixin els canvis del mercat amb massa lentitud ".
En l'estudi de Hernández y Fontrodona de 2003, apareixen algunes idees referents al microcluster tèxtil del Maresme que és important recordar, perquè segurament continuen tenint vigència quasi vint anys després. Són les següents: 1) "la competitivitat en punt exterior millora amb estratègies de diferenciació de producte, com la creació de marca"; 2) "la posició del microclúster és reactiva, encara no marca les pautes de la moda ni es dirigeix al segment més alt de la demanda i, per tant, resulta vulnerable a les importacions de tercers països"; i 3) "la petita dimensió de les empreses és un avantatge competitiu perquè permet afrontar les recessions amb més flexibilitat i reaccionar amb agilitat davant dels canvis, cada cop més ràpids, en les tendències del mercat ". Està clar que cal posar el focus en aquests advertiments, perquè si no, no tindrem èxit en la nostra estratègia per tal de millorar la competitivitat de la indústria del sector del tèxtil a Mataró en unes economies globalitzades.
En els darrers anys s'ha produït un resorgiment del sector del tèxtil a Mataró, vinculat a la innovació. La no-competitivitat en preus, en un entorn de productes de baixa qualitat i poc valor afegit, va fer, com ja s'ha explicat, que la producció tèxtil mataronina sortís en massa de la ciutat, però ara, una nova generació d'emprenedors i empreses amb vocació innovadora han posat de manifest que són capaces de competir en bones condicions en productes d'alt valor afegit, establint sinèrgies amb l'economia circular, per exemple.
Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de 2020, el PIB de la ciutat de Mataró és de 2.914,60 milions d'euros, amb un PIB per habitant de 22.700 euros. En comparació amb la resta de Catalunya, tenint en compte que l'índex general del país és igual a 100, a Mataró obtenim un índex del 78,4. Això vol dir que la ciutat està més de vint punts per sota.
Per sectors econòmics, a la ciutat de Mataró un 81,2% correspon als serveis, un 12,1% a la indústria, un 6,4% a la construcció i un 0,3% a l'agricultura.
Segons dades de 2015, la indústria del tèxtil representa a Mataró l'activitat principal en termes de facturació. Així, en aquell exercici aquesta va ascendir a 406,79 milions d'euros, cosa que representa un pes del 19,03% en el total de les activitats econòmiques a la ciutat.
En definitiva, hi ha unes bases importants en què la indústria del tèxtil a la ciutat de Mataró juga un paper gens menyspreable. Existeix una història, una realitat present sòlida i una sèrie de potencialitats que cal desenvolupar.
Aquest llibre de Josep Patau representa un recull imprescindible per entendre, en primer lloc, el paper tan important que van jugar a l'economia de Mataró els tallers que construïen maquinària per a les empreses de gènere punt, sector fonamental per conèixer la història de la ciutat. També val molt la pena llegir el repàs que es fa a algunes de les principals empreses del tèxtil que van tenir la seva seu a Mataró, gràcies a valiosos documents que en el seu dia van elaborar Pere Lleonart i Josep Maria Ferrer. Josep Patau vol deixar testimoni d'una part cabdal de la història de la nostra ciutat i ho aconsegueix a base de tenacitat i gràcies a l'estima que conserva vers un sector industrial a què va dedicar molts anys professionalment. Cal agrair a en Josep la bona feina feta, perquè aquest document esdevindrà una eina molt útil per tal que les noves generacions de mataronins coneguin un passat no tan llunyà que va conformar la ciutat i la manera de ser de les seves gents.
Publicat com a pròleg al llibre de Josep Patau i Feliu "La construcció de maquinària de gènere de punt i la indústria tèxtil a Mataró: un esclat sense continuïtat?" (2026)
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=spacer}
.jpg){kind=spacer}
.jpg)
