Del Sud a Catalunya
M'agradaria donar l'enhorabona als responsables del programa "Del Sud a Catalunya", emès per TV3 el passat 25 d'abril. Ja era hora que es fes un programa d'aquest tipus sobre la immigració d'Andalusia dels anys 50 i 60, immigració de la que som fills, nets i fins i tot besnéts molts catalans i catalanes. Moltes vegades s'ha intentat donar una imatge d'una Catalunya monocultural i uniforme en els seus costums, i sembla que estigui mal vist que al nostre país es celebri també la Feria de Abril, la Romería, o que una de les emissores de ràdio més escoltades sigui Radio Tele Taxi. Per això alguns sectors mediàtics (alguns de titularitat pública) s'han encarregat, durant anys i anys, de silenciar aquesta part molt important de la realitat social catalana. Aquestes persones que van venir d'Andalusia (i d'altres zones d'Espanya) durant els anys 50 i 60 han estat una part fonamental en la construcció del que avui en dia és aquesta nació anomenada Catalunya, i això és incontestable. Qui va dir que "català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya" crec que va encertar de ple, tot i que potser no ho pensava realment.
Al programa emès per TV3 va quedar clar que la integració d'aquestes persones ha assolit nivells molt elevats, tot i que a molta gent li va ser molt complicat integrar-se, si és que ho han arribat a fer. Potser la crítica que se li pot fer al programa és que es va intentar donar una imatge molt políticament correcta d'aquella immigració andalusa, amb gent que es va canviar el seu nom castellà per l'equivalent en català, que parla català habitualment, etc., quan la realitat segurament no és ben bé aquesta, quan molts catalans d'origen andalús encara conserven els seus noms castellans i parlen castellà amb accent andalús. Només cal fer una volta per qualsevol barri obrer de Santa Coloma, Cornellà, L'Hospitalet, Mataró, Terrassa o Sabadell per adonar-se d'aquesta realitat. De totes formes, s'ha de defugir dels tòpics, i com molt bé va dir en Ramon Pellicer al programa, "no tots els andalusos ballen sevillanes, com no tots els catalans ballem sardanes".
Programes com "Del Sud a Catalunya" o com la minisèrie "La Mari" crec que són del tot necessaris pel bé de la recuperació de la nostra memòria històrica, aquella memòria que a alguna gent li ha interessat esborrar. A més, ara que hi ha una nova onada immigratòria (i molt important) al nostre país això ens pot ajudar a no cometre els errors que es van cometre als 50 i 60.
Web del programa "Del Sud a Catalunya"
entrada de Miguel a las
15:27
2 comentarios:
Aquest article va sortir publicat al diari El Punt l'1 de maig de 2005. El van publicar d'aquesta forma:
Una realitat que no pot ser silenciada
MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOS. Mataró (Maresme).
M'agradaria donar l'enhorabona als responsables del programa Del Sud a Catalunya, emès per TV3 el 25 d'abril passat. Ja era hora que es fes un programa d'aquest tipus sobre la immigració d'Andalusia dels anys cinquanta i seixanta, immigració de la qual som fills, néts i fins i tot besnéts molts catalans i catalanes.
Moltes vegades s'ha intentat donar una imatge d'una Catalunya monocultural i uniforme en els seus costums, i sembla que estigui mal vist que al nostre país se celebri també la Feria de Abril, la Romería, o que una de les emissores de ràdio més escoltades sigui Radio Tele Taxi. Per això alguns sectors mediàtics (alguns de titularitat pública) s'han encarregat, durant anys i anys, de silenciar aquesta part molt important de la realitat social catalana.
Aquestes persones que van venir d'Andalusia (i d'altres zones d'Espanya) durant els anys 50 i 60 han estat una part fonamental en la construcció del que avui en dia és aquesta nació anomenada Catalunya, i això és incontestable. Qui va dir que «català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya» crec que va encertar de ple, tot i que potser no ho pensava realment. Al programa emès per TV3 va quedar clar que la integració d'aquestes persones ha assolit nivells molt elevats, tot i que a molta gent li va ser molt complicat integrar-se, si és que ho han arribat a fer. Potser la crítica que se li pot fer al programa és que es va intentar donar una imatge molt políticament correcta d'aquella immigració andalusa, amb gent que es va canviar el seu nom castellà per l'equivalent en català, que parla català habitualment, etc., quan la realitat segurament no és ben bé aquesta, quan molts catalans d'origen andalús encara conserven els seus noms castellans i parlen castellà amb accent andalús. Només cal fer una volta per qualsevol barri obrer de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet, Mataró, Terrassa o Sabadell per adonar-se d'aquesta realitat.
No perdre la memòria, per no repetir errors
De tota manera, s'ha de defugir dels tòpics, i com molt bé va dir en Ramon Pellicer al programa «no tots els andalusos ballen sevillanes, com no tots els catalans ballem sardanes». Programes com Del Sud a Catalunya o com la minisèrie La Mari crec que són del tot necessaris pel bé de la recuperació de la nostra memòria històrica, aquella memòria que a alguna gent li ha interessat esborrar. A més, ara que hi ha una nova onada immigratòria (i molt important) al nostre país això ens pot ajudar a no cometre els errors que es van cometre als 50 i 60.
http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1268438
De
Anónimo, A las
2/5/05 21:54
Com va tot?? Mira, t'escric per dir-te que si bé comparteixo algunes de les coses que dius en la carta també m'agradaria fer algunes puntalitzacions sobre d'altres aspectes. En primer lloc crec que és veritat que part de la societat catalana es pot veure poc reflexada en els mitjans de comunicació públics catalans, de la mateixa manera com jo no em reconec en cap mitjà d'àmbit espanyol que sistemàticament oculta la meva cultura i la meva llengua. No defenso aquesta pràctica i estic d'acord amb què les expressions culturals andaluses, gallegues o marroquines haurien de tenir més presència als mitjans de comunicaicó públics d'aquí PERÒ no podem oblidar que la funció d'aquests mitjans no només és difondre una llengua (el català) sinó també la cultura pròpia de Catalunya. Per entendre'ns, crec que TV3 ha de discriminar positivament la cultura catalana i parlar-ne el màxim que pugui perquè si no ho fa aquesta televisió no ho farà ningú. Si vols veure certes expressions culturals pots mirar molts canals de televisió però si jo busco un reflex de la meva cultura només em queda TV3. I això no pot canviar perquè si la cultura catalana perd aquest espai als mitjans serà una cultura completament silenciada.
En definitiva, aquest email és per dir-te que la televisió pública d'aquí no pot ser només un mirall de la realitat sinó que s'ha de fixar sobretot en el dret de la cultura catalana a existir en els mitjans de comunicació. Aquest és un dret recollit per la UNESCO i la discussió sobre aquest punt va provocar que els EUA i el Regne Unit abandonessin aquesta institució en senyal de protesta (aquest països volen col·locar els seus productes audiovisuals al tercer món sense deixar espai a les cultures autòctones). Si els països del Sud reclamen tenir un espai de comunciació propi i no només consumir productes americans, crec que Catalunya també ha de poder tenir uns mitjans públics que reflexin la seva cultura i identitats pròpies. Sense això no existirem, és així de senzill.
O sigui que a mi em sembla força encertada la línia de TV3 dels últims anys però potser sí que és cert que li faltaven alguns tocs més de realitat i que calia algun programa com el de l'altre dia. Però hi ha una manifestació d'aquesta realitat, la Feria de Abril de Catalunya, que estaràs d'acord amb mi en què durant els últims anys s'ha estat magnificant sistemàticament des dels mitjans catalans (recorda que fins l'any passat parlaven de 3 milions de visitants... per què?). Crec que ara les coses s'han posat una mica a lloc i ja parlen d'un esdeveniment important que congrega quasi 80.000 persones però que no és un fenomen de masses. Bé, això no té massa importància, només ho volia puntualitzar.
Aixxx... estic cansada d'escriure, en fi, és que aquest és un dels temes teòrics que més em va agradar de la carrera de periodisme: el dret dels pobles i les cultures a tenir el seu espai en el món de la comunicació. I aquí aquest espai no és només parlar en català sinó potenciar el màxim que sigui possible la seva cultura pròpia (sense amagar altres manifestacions, és clar!!). Doncs això és tot!! Si em vols comentar alguna cosa m'ho dius i llestos! Espero que tot et vagi molt bé. Petonets.
Eulàlia
De
Anónimo, A las
2/5/05 21:57
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio