Antiamericanisme

Feia temps que volia escriure algunes reflexions sobre un fenomen força estès en determinats àmbits de la nostra societat, i que no és altre que l'anomenat antiamericanisme. Sobretot en determinats sectors d'esquerres es té la idea (equivocada, segons el meu punt de vista) que per ser precisament d'esquerres s'ha de tenir un sentiment antiamericà, és a dir, un sentiment de rebuig vers tot allò americà, o millor dit, dels Estats Units d'Amèrica (un altre error és confondre Amèrica amb els EEUU, però en fi, aquest no és el tema…).
Vivim en una societat on els tòpics ens envaeixen, i no ens costa gaire deixar-nos seduir per aquests tòpics. És més fàcil posar etiquetes a tothom per igual en funció del seus país o regió d'origen, ètnia, sexe o qualsevol altra condició personal o social que no pas analitzar cada persona per separat i segons les seves condicions individuals. Així, no és difícil sentir comentaris del tipus "tots els moros són…", "tots els madrilenys són…", "totes les dones són…", "tots els catalans són…", etc. Sempre he cregut que aquests tòpics desapareixen ràpidament quan comences a conèixer gent de diferents origen i condició, o com a mínim això és el que a mi m'ha passat.
Pel que fa a aquest sentiment d'antiamericanisme a què em refereixo, començo a estar una mica tip de sentir comentaris del tipus "és que tots els americans són uns…", i us podeu imaginar que el qualificatiu que segueix és normalment de tipus pejoratiu. El que més m'emprenya és que aquests comentaris solen venir de gent que, curiositats de la vida, no han conegut mai cap americà o americana (dels Estats Units), sinó que es basen en la imatge que tenen de gent com el president Bush o algun actor, actriu o cantant d'aquell país. Circulen una sèrie de tòpics sobre les persones dels Estats Units força generalitzats, com que són gent ignorant i inculta, doncs es diu que no saben història ni saben situar en un mapa on es troba Espanya (ja no parlem de Catalunya). Aleshores jo faig la següent pregunta: quanta gent al nostre país sabria situar al mapa, per exemple, l'estat de Maine, de Washington o de Nebraska (noms que segurament els sonaran de les pel·lícules), o sabrien dir quin any es va signar la Declaració d'Independència dels EEUU, o explicar alguna cosa sobre qui va ser Abraham Lincoln. Segurament poca gent de tota aquella que fa ús dels tòpics antiamericans. El problema és que ens pensem que la nostra història i la nostra geografia són més importants que qualsevol altra, i qualsevol persona de qualsevol zona del món ha de conèixer-la, sense que nosaltres haguem de conèixer la aliena. Un altre error.
Un altre tòpic diu que tots els americans (repeteixo, dels EEUU) són de dretes, són neoliberals, anticomunistes i antieuropeus. Aquests adjectius poden anar junts o per separat, tant és. Res més lluny de la realitat, doncs entre la gent dels EEUU hi ha, com arreu, gent de tota condició i tot tipus de pensament. Hi ha gent de dretes i gent d'esquerres, hi ha neoliberals i hi ha que no ho són pas, etc. El que deia abans, tendim molt a generalitzar sense cap base científica.
Altre fet molt generalitzat és que se sol confondre país i govern. M'explico. Moltes vegades es parla de George Bush o del Govern dels EEUU (o de qualsevol altre país) i el poble o el país en sí com si fossin el mateix. Un exemple seria aquest: "EEUU va donar suport a la Guerra de Iraq", una afirmació que no es correspon gens amb la realitat, doncs qui va donar suport a la Guerra de Iraq va ser el Govern dels EEUU, en particular el President George Bush, i no pas el poble dels EEUU. Per tots és conegut el moviment anti-guerra que va haver a aquest país abans de la Guerra de Iraq, cosa que demostra que no tots els americans estaven a favor ni compartien la forma de pensar del seu president (que és el president de tots els americans, i ha estat escollit democràticament, això no ho posaré en dubte).
He tingut la sort de conèixer una mica aquest país anomenat EEUU, de viure i treballar allà, cosa que em va permetre conèixer també persones del país, companys i companyes de feina sobretot, i la veritat és que aquests tòpics que circulen per aquí sobre els americans vaig poder comprovar que no es corresponien gaire amb la realitat, o potser és que va donar la casualitat que vaig conèixer gent que no tenia molt a veure amb l'americà tipus, però en fi, tampoc hi crec gaire en això de "l'americà tipus" (o "l'espanyol tipus", o "el català tipus", etc.). El cas és que la gent que vaig conèixer allà, gent majoritàriament de la meva edat, no diferia bàsicament gaire de la gent d'aquí, doncs compartíem gustos i aficions, preocupacions, etc., a més de feina (treballàvem tots i totes a la cuina d'un gran restaurant especialitzat en marisc a Ocean City, a l'estat de Maryland). Això sí, no compartíem idioma (havíem de comunicar-nos en anglès, i el meu anglès no és que sigui esplèndid, però en fi, suficient com per entendre'ns, ni tampoc molts costums culturals, però en fi, crec que això no deixen de ser accessoris). Una bona experiència, sí senyor. Ara em diran que una persona que viatja a Estats Units i que no censura els americans (això sí, no tindré cap inconvenient en censurar la tasca del president George Bush) no pot ser d'esquerres, però en fi, la ignorància és el que té… I si a sobre dic que tenim moltes coses a aprendre de la gent dels EEUU…
En fi, sé que és molt difícil lluitar contra els tòpics, però l'única cosa que puc recomanar a aquesta gent que els fa servir és dir-los que viatgin una mica (i no em refereixo a passar 4 dies visitant museus), coneguin gent del país, i veuran com aquests tòpics deixen de creure'ls, segur. Algun dia parlaré dels tòpics sobre els espanyols (en especial sobre els madrilenys), en els que s'escuden moltes vegades els i les nacionalistes catalans per argumentar el seu ideari. Després d'haver viscut a Madrid i haver conegut molta gent d'allà no puc més que desautoritzar la gent que fa servir aquests tòpics. Però aquest tema el deixem per un altre dia.