Un matí a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Avui he passat tot el matí al MACBA de Barcelona, on han tingut lloc uns actes de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Concretament, he assistit a la conferència sobre l'Estat del Benestar a Catalunya i a Espanya a càrrec del Catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i Rector d'aquesta UPEC, Vicenç Navarro, i a la taula rodona sobre política fiscal on han participat Àngels Martínez Castells (EUiA), Joan Coscubiela Secretari General de CCOO de Catalunya), Josep Huguet (Conseller de Comerç, Consum i Turisme) i Antoni Castells (Conseller d'Economia i Finances), moderada per Luis de Sebastián (Catedràtic d'Economia Internacional d'ESADE).
Han estat uns actes interessants i estimulants, sobretot per les qualitats intel·lectuals i oratòries dels ponents i convidats. He de reconèixer que sentia curiositat per assistir, ni que fos per un dia, a aquesta nova iniciativa que és la UPEC. S'ha criticat des de diferents sectors, principalment des dels sectors conservadors del nostre país, representats políticament per CiU i PP, aquesta nova universitat d'estiu, argumentant que no és més que un vehicle d'adoctrinament i propaganda del Tripartit que governa la Generalitat. El que no diuen els de CiU és que la Universitat Catalana d'Estiu que se celebra cada any a Prada, i que ells mateixos monopolitzen, no deixa de ser exactament el mateix. Sóc partidari que es creï una autèntica universitat d'estiu on puguin participar polítics i intel·lectuals afins a qualsevol ideologia, on hi hagi un autèntic debat, però mentre no posin de la seva part totes les opcions polítiques penso que això no serà possible. Haurem, doncs, d'esperar pacientment.
El matí d'avui ha començat, com he dit, amb la conferència sobre l'Estat del Benestar a Catalunya i a Espanya a càrrec d'en Vicenç Navarro. Als que ja el coneixem no ens ha explicat res de nou, doncs, com sempre, ha ofert una sèrie de dades que demostren la mala situació de l'Estat del Benestar a Catalunya i a Espanya. Llàstima que aquestes exposicions escrupuloses de dades científiques no tinguin la repercussió mediàtica que es mereixen... Ha tornat a explicar, com no, l'anècdota de la seva sogra sueca, s'ha tornat a referir a la manca de coneixements sobre la nostra història, i no li falta raó, per part de la joventut del nostre país, ha parlat de la seva lluita antifranquista, del seu exili, etc. Els que l'hem tingut de professor, hem llegit els seus llibres i articles al diari i hem assistit a bastants de les seves conferències hem tornat a escoltar el mateix de sempre, però crec que no està de més repetir-ho fins a la sacietat, més encara quan es tracta de temes desconeguts per la gran majoria de la societat i que són de gran importància. El problema és que les veritats fan mal a determinada gent, i no interessa que s'escampin gaire...
Després de la conferència d'en Navarro, hem tingut un descans d'una mitja hora. M'he trobat llavors amb l'Oriol Batista, Regidor de l'Ajuntament de Mataró, i com bons paisans mataronins hem anat plegats a fer un cafè. Hem estat xerrant una estona sobre la situació política general i municipal, per tornar després a la sala d'actes. Llavors ha començat la taula rodona sobre política fiscal a la qual em referia abans.
Ha començat parlant l'Àngels Martínez Castells, professora de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Nacional d'EUiA. Ha parlat del descens del poder adquisitiu que s'ha produït al nostre país, de la precarietat laboral, de les repercussions que això pot tenir, i del paper que juga la dona tapant els molts forats que no cobreix l'Estat del Benestar. Ha dit que s'ha de fer una aposta decidida pels ajuntaments, que han de jugar un paper fonamental en la política social. En la ronda d'intervencions posterior a les preguntes del públic, l'Àngels ha dit que no creu en els models (nòrdic, etc.), sinó que el model d'Estat del Benestar ens l'hem de construir nosaltres. Cal un pacte social per defensar un Estat del Benestar coherent amb la nostra forma de viure. L'educació o la sanitat poden ser públiques o privades, però la salut o el dret a l'educació han de ser públics.
Després li ha tocat a en Joan Coscubiela, Secretari General de la CONC. Segons la meva opinió, ha estat el ponent que ha donat més nivell a la taula rodona, però sóc conscient que no sóc un espectador imparcial... En Coscu ha parlat sobre la política fiscal del nostre país, tema que considera el pal de paller de les polítiques econòmiques i socials, el seu ADN. Ha dit que les polítiques fiscals progressives han de representar un dret identitari de Catalunya, com ho és la llengua en l'aspecte cultural. S'ha queixat que el capital té tota la mobilitat que vol en aquest model de globalització, cosa de la que no gaudeix el factor treball: el capital pot fugir de les polítiques fiscals, però les persones no. També s'ha queixat que pràcticament tots els partits prometin que baixaran els impostos, quan Espanya té un 5,3% menys d'ingressos fiscals que la UE, i quan la pressió fiscal a Espanya ha pujat un 2,3%, sobretot degut a l'augment dels impostos indirectes mentre la recaptació via IRPF ha baixat. Aquí ha remarcat que a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques se li hauria de dir Impost sobre la Renda dels Treballadors, doncs el 77% prové precisament de les rendes d'aquestes persones. Després ha vingut la crítica més forta que el Secretari General de la CONC ha fet al Tripartit: s'ha queixat que en tot el Pacte del Tinell no es diu res sobre la política fiscal de Catalunya, cosa que ha tornat a remarcar al final de l'acte, després que parlessin tots els ponents i part del públic. Ha dit que se'n va de la UPEC sense conèixer la política fiscal del Govern de la Generalitat, i que espera saber-la en la propera UPEC. En Coscu ha dit que s'ha de canviar el model de finançament autonòmic, reforçar el sistema fiscal, guanyar la batalla de les idees i ser valents per pujar els impostos, tot harmonitzant la política fiscal europea.
El tercer en parlar ha estat en Josep Huguet, Conseller de Comerç, Consum i Turisme i membre d'ERC. Ha dit que ni tota Europa està malalta ni només hi ha una via per abordar la globalització. Ha parlat de l'obsessió que hi ha als grans Estats europeus per homogeneïtzar el creixement a tot els seus territoris. A més, s'ha queixat que no hi ha una redistribució social real dels impostos, doncs els diners van a parar a les classes dirigents de les diferents Comunitats Autònomes, i que es fan polítiques populistes amb aquests recursos. També s'ha referit al problema de l'economia submergida. Ha dit que si la gent veu que s'apuja la pressió fiscal però després els diners van a parar per portar a terme aquestes mesures populistes a altres Comunitats Autònomes, llavors resulta complicat que hi hagi un consens social per tal de augmentar la pressió fiscal, doncs mentre Catalunya paga com un país amb un Estat del Benestar desenvolupat, té els serveis d'un Estat del Benestar conservador. Tot i així, s'ha mostrat conscient que alguns catalans es beneficien d'aquesta situació. Després s'ha referit a la necessitat que s'aposti definitivament per un model d’Estat autènticament federal. Si no, no hi haurà sortida, ha dit. Catalunya ha de convertir-se com a mínim en un Estat federat, si no, l'Estat del Benestar no trobarà sortida. Sense aquest marc no podrà haver a Catalunya un augment de la fiscalitat, ha sentenciat Huguet.
Per últim, ha intervingut l'Antoni Castells, Conseller d'Economia i Finances i membre del PSC. Ha començat dient que volen ser els nòrdics d'Espanya pel que respecta a l'Estat del Benestar. Ha articulat la seva intervenció en cinc idees clau: 1) Ha parlat de l'Estat del Benestar a Europa. Ha afirmat que cal un compromís amb el model social europeu, una combinació del sector públic i el benestar, de la igualtat i la llibertat, del progrés i la redistribució, etc. Ha dit que Europa no està malalta, però que sí és cert que és una zona que creix menys que altres zones del món, i que costa combinar competitivitat i cohesió social. Els problemes d'Europa, però, no es poden solucionar retallant l'Estat del Benestar. 2) Les polítiques de benestar s'han de fer a nivell europeu, doncs el nostre mercat és fonamentalment Europa (el 80% de l'exportació de Catalunya va cap a Europa), i ha d'haver un equilibri entre competència i cooperació. Ha d'haver més confiança entre els Estats, compartir més informació. 3) El futur de l'Estat del Benestar es juga cada vegada més a nivell europeu, però els dipositaris d'aquest Estat del Benestar continuen sent els poders intermitjos (Estats). Això representa una contradicció. 4) A Espanya també existeix la problemàtica de l'evolució de l'Estat del Benestar. En sanitat, per exemple, el creixement de la despesa es deu a raons estructurals (envelliment de la població, etc.), però la gent es resisteix a que es pugin els impostos. Quan els ciutadans, però, veuen resultats tangibles, canvien la seva opinió al respecte. El problema és que és l'Estat qui recapta els impostos mentre que les Comunitats Autònomes han de prestar el servei, per això cal plantejar una reforma del sistema de finançament. 5) Cal millorar el finançament per tal d'encarar les polítiques que calen a Catalunya. Això també és important en el sentiment de pertinença a Catalunya. L'Estat del Benestar espanyol no pot suposar un fre a les Comunitats Autònomes com Catalunya ni es pot construir alimentant la cultura de la dependència, de la subvenció, perquè així es perden els incentius. Castells ha remarcat que aspirem a retallar les distàncies amb l'Estat del Benestar europeu, però que per tal que hi hagi solidaritat entre les Comunitats Autònomes no s'ha de frenar el creixement de les que, com Catalunya, representen un motor per Espanya. Després de les preguntes del públic, Castells ha intentat abordar les peticions d'en Coscubiela sobre la no-explicació de la política fiscal del Tripartit. El Conseller, però, ha llençat pilotes fora tot dient que el Govern sí que té política tributària, però que aquesta està molt condicionada pel finançament autonòmic. Ha dit que tot el que els permet fer la poca capacitat normativa de la Generalitat en aquesta matèria ho han fet, excepte pujar la recaptació via IRPF, cosa que no han fet ni faran. Ha dit que s'ha de tenir en compte que no es pot pujar la pressió fiscal dels ciutadans de Catalunya fins que no tinguem una situació que considerem justa en termes de finançament.
Tot plegat, ha estat un debat molt interessant, un veritable luxe del que he tingut oportunitat de gaudir aquest matí. Una bona estrena aquesta que ha tingut la UPEC aquest any. De totes formes, seguiré apostant per la creació d'una veritable universitat d'estiu (posin el nom que vulguin) on en Castells i l'Huguet, a més de debatre amb en Coscubiela o l'Àngels Martínez, també ho puguin fer amb l'Artur Mas, en Duran i Lleida o en Piqué. Com he dit abans, haurem d'esperar, i no sé si algun dia ho arribarem a veure...