L'esquerra folklòrica

Ai, l'esquerra folklòrica (esquerra?)! Ai aquests que ens acusen a ICV (i no només a nosaltres) de venuts al capital, de reformistes, de pactistes, de jo què sé... Em refereixo a aquests que diuen que per ser d'esquerres s'ha de complir una llista de requisits. Si algun d'aquests no el compleixes ja no pots ser d'esquerres, com si això fos una batalla on haguéssim de demostrar qui és més d'esquerres i on només uns quants escollits poden considerar-se d'esquerres perquè només uns quants (ells es pensen que són la veu del poble, però només es representen a sí mateixos) compleixen tots aquests requisits.
Aquests requisits són de la més variada tipologia. Per començar, s'ha de combregar al 100% amb el que postulaven Marx i Engels al segle XIX, aquí no s'hi valen adaptacions a la realitat actual, si ho fas ets un venut que li fas el joc a la dreta i al capital (com els agrada aquesta paraula...). A més, t'has de declarar comunista, sense mitges tintes, si no ets comunista ja no ets d'esquerres. I com a comunista, el teu model és la URSS, no s'hi val parlar malament ni de l'assassí Stalin, tot i que millor no treure'l gaire, millor fer servir en Lenin, que era més bon tio. Lògicament, tampoc es pot parlar malament ni de l'Europa de l'Est comunista, ni de la Xina de Mao, ni de la Iugoslàvia de Tito, ni de la Cuba actual. Cuba, ai Déu!, com es pot justificar encara avui el que fa en Fidel Castro? I no et fiquis amb ell, que si no ja no ets d'esquerres... Com a bon comunista has d'anar a Cuba de viatge, a veure les bondats del sistema castrista, i tornar parlant meravelles del país i del sistema. Ara, a més, prenen com a model personatges com en Chaves; clar, com que alaba en Castro... En Lula per exemple és un altre venut...
Darrerament, a més, s'ha posat de moda fer el joc als nacionalistes no espanyolistes. Tot bon grupuscle de l'esquerra autèntica ha de parlar del dret a l'autodeterminació, que ara està ben vist, i passar de puntetes pel tema del terrorisme, no vagi a ser que si ens fiquem amb ETA encara ens diguin que no som prou d'esquerres...
Després, lògicament, ve tot el folklore afegit: solidaritat amb el poble saharauí, amb Palestina, amb Chiapas, amb el moviment antiglobalització, amb els okupes, etc. Jo personalment em solidaritzo amb els saharauis, amb els palestins (de totes formes això del conflicte àrab-israelí no és una pel·li de bons i dolents, no sé si això ho entenen aquests de l'esquerra autèntica i folklòrica...), amb la causa de Chiapas, etc., però per exemple no simpatitzo en absolut amb els okupes. De totes formes aquest és un altre tema...
També, com és obvi, hi ha les bèsties negres d'aquesta esquerra folklòrica, allò amb el que s'ha d'estar indefectiblement en contra: els EEUU i el seu imperialisme (aquí es comet l'error de confondre govern amb nació), el sistema de lliure mercat (quina alternativa proposeu, que encara no l'he descoberta?), l'especulació urbanística, l'FMI, el Banc Mundial, les grans multinacionals, el McDonald's, la Constitució Europea, el Fòrum 2004, etc. Com viatgis als EEUU o t'agafin un dia menjant al McDonald's del costat de casa teva ja l'has cagada, ja no ets d'esquerres.
De totes formes, molts d'aquests de l'esquerra autèntica continuen portant els seus fills a l'escola privada, viuen a una urbanització de puta mare (bé, d'això no en fan exhibició, millor que no s'assabenti ningú...), i no mouen un dit per tal que les coses millorin, ni que sigui una miqueta. Es queden a casa seva criticant-ho tot i dient que alguns som uns pactistes i uns venuts. Potser ho som, però aconseguim (o almenys ho intentem) que es millorin alguns aspectes de la nostra vida com a gent treballadora. I tot i que us foti, som d'esquerres i ens considerem d'esquerres. Sense complexes. Salut!