En Barón i els altres

Ahir vaig anar a sentir el debat organitzat per la FAGEM on hi estaven convidats els caps de llista de les cinc formacions amb representació a l’Ajuntament de Mataró. He de dir que va estar entretingut, malgrat el previsible de les intervencions de cadascun d’ells, i penso que va valer la pena passar-se un parell d’hores sentint què diuen els líders de les diferents opcions polítiques de la ciutat. Però el debat em va servir, sobretot, per constatar una sèrie de coses. Es tracta simplement de percepcions personals, però vaig poder comprovar, un cop més, que l’alcalde Barón és un crack, allò que en diuen un “animal polític”. Té unes característiques innates (però també no-innates) que el fan connectar amb qui l’escolta: pels canvis en el to de veu, per la contundència amb la que parla i per l’adequació dels seus gestos al discurs. Perquè se li nota què sap del que parla sense que es noti si s’ha preparat a consciència la intervenció o si està improvisant. Perquè coneix Mataró, i el coneix de veritat. Perquè me’l puc imaginar fent de casteller amb els Capgrossos, però també prenent-se una Cruzcampo amb tapa a un bar de Cirera. I això, ho sento molt, no ho pot dir cap dels altres caps de llista. Als que ens agrada la política, i ens agrada analitzar-la i estudiar-la, gaudim quan ens trobem amb personatges com en Barón. He de dir que fa uns dies, quan el vaig veure al programa Àgora del Canal 33, vaig tenir la sensació que es va menjar els seus companys de debat, i vaig pensar: “collons, aquest tio és l’alcalde de la meva ciutat. I a sobre, és un tio d’esquerres, d’origen humil i fet a si mateix”.

Els altres quatre candidats els vaig veure en la seva línia habitual, uns més encertats que els altres, però tots amb un nivell molt per sota del que té en Barón, sempre parlant de la capacitat per comunicar, per transmetre, que és allò en el que ha de destacar un líder polític. Desconec per complet la capacitat de treball dels diferents candidats, malgrat que intueixo que és molt elevada en tots els casos, i estic convençut que tots donarien el millor d’ells mateixos per la nostra ciutat si fossin escollits alcalde. Però per ser cap de llista cal alguna cosa més, un “plus carismàtic” diria jo. I això només ho té en Barón.

I malgrat tot, no votaré en Barón. I no el votaré perquè el nostre sistema no permet votar directament la figura de l’alcalde (potser algun dia els polítics es plantejaran seriosament la necessitat de reformar el sistema electoral vigent...). I com que hem de votar tota una llista, i la que presenten els socialistes em sembla molt mediocre, no el votaré. Ahir em deia l’Eloi Aymerich que això no podia ser, que no entenia que jo no votés en Barón. La resposta és simple: perquè prefereixo que entri a l’ajuntament un tercer regidor d’Iniciativa (en Toni Guirao seria un gran regidor) que no pas un onzè del PSC. I perquè em sento més identificat amb el projecte d'ICV que no pas amb el del PSC. Clar i català, però, collons, quina enveja de candidat! El meu amic Joan Salicrú em comentava, amb la seva ironia habitual, que havia sentit que m’adheriria a la plataforma de suport a en Barón. Lògicament, li vaig dir que no era cert. Ara, a seguir sense agobis la campanya electoral. Veiem.