La dignitat en política

Ahir va dimitir en Jaume Graupera. Va decidir que plegava i que renunciava a la seva acta de regidor. Amb aquesta decisió, en Jaume va donar una lliçó de dignitat política, d’ètica i de responsabilitat. I això, en els temps que corren, no és habitual. El que va fer ahir en Jaume hauria de ser el pa nostre de cada dia, però no és així. Avui no hauríem d’estar lloant la seva actitud ni el que ha fet, sinó que simplement hauríem de dir: “ha fet el que havia de fer, només faltaria...”. Però en un món com el món de la política del nostre entorn, casos com aquest són l’excepció. Són molt pocs els que posen la dignitat per davant de l’afany d’amarrar-se al seient, i tots en coneixem casos sense haver d’anar gaire lluny.

Els resultats d’ICV a Mataró van ser un desastre, i en Jaume ha sabut llegir-los. De vegades en política no cal buscar els tres peus al gat, sinó que s’han de llegir els resultats amb objectivitat i claredat. I és que no tothom hi guanya, com de vegades ens volen fer veure. Aquí segurament radica part de la culpa del fracàs de la participació i l’augment en l’abstenció, i és que la gent se n’adona que ens volen prendre per tontos i fer-nos veure el que no hi ha. Per una vegada, però, hem trobat un gest de dignitat política a la nostra ciutat. En Jaume marxa, quan, legítimament, hauria pogut quedar-se quatre anys més com a regidor. Tota una lliçó, sí senyor, de la que alguns n’haurien d’aprendre. Sap greu veure la mort política d’un excompany d’aquesta manera, però penso que no hi ha “mal que por bien no venga”, i amb això, l’Ajuntament de Mataró guanyarà un gran regidor i una gran persona, en Toni Guirao. Molta sort Toni. Molta sort Jaume. Endavant.