Cadascun de nosaltres som una minúscula part de la mateixa cosa: la humanitat

“Cadascun de nosaltres som una minúscula part de la mateixa cosa: la humanitat” (Vicente Ferrer, La Vanguardia, 26-5-2002)

Recentment ens ha deixat una de les personalitats catalanes més entranyables i admirables: el cooperant i ex jesuïta Vicente Ferrer, que va passar els darrers cinquanta-sis anys dels seus vuitanta-nou de vida a Anantapur (Índia), on era considerat un veritable pare pels milers de persones a les que ajudava a lluitar contra la pobresa. En una entrevista publicada l’any 2002 a la coneguda secció La Contra del diari La Vanguardia, Vicente Ferrer afirmava que “cadascun de nosaltres som una minúscula part de la mateixa cosa: la humanitat”. Aquesta concepció de l’ésser humà, en una societat on prima fonamentalment l’individualisme, era una característica bàsica en la forma de pensar de Ferrer, una persona que va dedicar vertaderament la seva vida als altres.
Sovint trobem persones que pensen que el seu pas pel món és fonamental, que sense elles el transcurs de la Història no podria tenir lloc. I res més lluny de la realitat. Com deia Ferrer, no som més que una minúscula part de la mateixa cosa: la humanitat. Aquesta concepció comunitària (humanitària, millor dit) de l’ésser humà és una característica fonamental que ens fa diferents de la resta d’animals, però sovint sembla que perdem la consciència de pertinença a una comunitat, a una societat o a la humanitat sencera. De vegades podem veure’ns abocats a pensar que podem viure sense els altres, que som imprescindibles, i fins i tot es fomenta des de determinats sectors de la nostra societat aquesta forma de pensar, escudant-se interessadament en el concepte bàsic de la llibertat individual, un dels béns més apreciats per l’ésser humà.
Aquesta concepció tan clara que tenia Ferrer de la humanitat va ser una autèntica guia durant la seva vida i la seva activitat filantropa, una concepció que enllaçava directament amb el valor humà de la compassió. Com deia Ferrer, “la compassió és un impuls espontani comú a tots els éssers humans, és l’ànima humana en estat pur, tal i com és abans de lligar-la a qualsevol raonament, és el punt últim que uneix a tots els éssers”. I la tragèdia de la pobresa, a la que massa sovint es dóna l’esquena des de l’autoproclamat Primer Món, seria impossible d’afrontar sense aquest valor de la compassió. La llàstima és que, com apuntava Ferrer, quan lliguem l’ànima humana al raonament hi ha el perill de deixar de banda aquesta compassió per dedicar-nos a altres menesters. Per això són tan necessàries persones com en Vicente Ferrer. Com ell deia, no era més que una minúscula part de la humanitat, però si se’m permet, una minúscula part una mica més gran que totes les altres. Descansi en Pau.

Publicat a Valors, n. 62 (juliol-agost 2009)