El nostre sistema judicial i penal es basa en la venjança

“El nostre sistema judicial i penal es basa en la venjança” (Jo Nesbo, La Vanguardia, 21-9-2009)

L’escriptor noruec Jo Nesbo afirmava recentment a una entrevista que “el nostre sistema judicial i penal es basa en la venjança”. Segons Nesbo, “el sistema judicial europeu s’ha erigit a partir del model anterior: la venjança de sang, la vendetta, on la família era l’encarregada de venjar els seus familiars assassinats”. No és difícil estar d’acord amb aquestes reflexions, malgrat els esforços que s’han fet des de determinats àmbits per fer-nos creure que quan una persona paga (amb l’ingrés en presó, per exemple) per un delicte o un crim ho fa per rehabilitar-se socialment. Com a poc, hem de posar en quarantena aquesta concepció del sistema penal, de les presons, dels càstigs que s’imposen als infractors de la llei vigent. Perquè no queda clar que quan una persona paga un crim amb anys de presó en surti rehabilitada socialment. En absolut. Com diu Nesbo, “seria ingenu creure que es tracta només de tancar els delinqüents per tal que no tornin a fer mal”. I per això parlem de càstig, perquè amb el sistema actual sembla que el que es persegueix és precisament castigar. Amb aquest article no es pretén donar solucions ni receptes miraculoses a l’espinós tema de la rehabilitació social, sinó simplement despertar una reflexió al voltant d’aquest assumpte.
Seguint l’entrevista a Nesbo, un es pregunta com és possible que determinada gent s’ompli la boca parlant de rehabilitació si ni tan sols es contempla la necessitat d’introduir valors bàsics com el perdó o la compassió en el procés. I amb això no vull dir que qui hagi comès un delicte no hagi d’atendre’s a determinades conseqüències, que quedi clar. Quan parlem de perdó parlem de la necessitat de saber entendre i acceptar el penediment sincer, i quan parlem de compassió hem de ser capaços de veure, fins i tot en el pitjor dels criminals, la seva vessant humana. Després, estarem en millors condicions a l’hora d’introduir els mecanismes adequats que poden rehabilitar socialment el delinqüent o el criminal de forma efectiva. I això no és fàcil.
Els instints més primaris de l’ésser humà fan que puguem sentir la necessitat de venjança quan algú ens fa mal a nosaltres o a alguna de les nostres persones estimades. Això és un fet. Però hem de ser capaços de parar-nos a reflexionar abans de deixar campar lliurement aquests instints. Com diu Nesbo, el vell axioma de “l’ull per ull representa el sistema judicial actual. (...) El component venjatiu és bàsic. La presó culmina la necessitat que té l’ésser humà de venjança”. Mentre la nostra societat tingui tares com aquesta encara hi haurà molt per millorar en el sistema judicial i penal.

Publicat a Valors, n. 64 (octubre 2009)