Mataró ja és de Gamma Extra!

L’1 de novembre de 2010 quedarà marcat per sempre com un dia històric per la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, i per extensió, per la nostra ciutat. La torre de nou amb folre i manilles que els de la camisa blau marí van assolir a la plaça del Vi de Vilafranca suposa una fita històrica, i així, la colla de la nostra ciutat ja forma part del selecte club de les (ara cinc) colles anomenades de Gamma Extra. I això no és poca cosa, li hem de donar la importància que es mereix: molta, moltíssima. No va poder ser per Santes, ni pel Concurs de Tarragona, però a la tercera ha anat la vençuda. Enhorabona als Capgrossos, i enhorabona a la ciutat de Mataró. No queda més que felicitar-nos tots plegats.
No tinc intenció de fer un anàlisi tècnic del que va aconseguir la nostra colla per Tots Sants, ni pretenc glossar les virtuts i bondats del fet casteller, no parlaré de les metàfores que representen els propis castells, ni tinc intenció de fer cap tipus de proselitisme. Però permeteu-me que parli de la meva (curta però intensa i satisfactòria) experiència com a casteller. Ja fa anys que familiars i amics Capgrossos intentaven animar-me a entrar a la colla: “has de venir”, “això t’enganxarà”, “ja veuràs com t’atrapa”..., però la meva experiència es limitava a fer pinya en alguna diada castellera per Santes. Els meus tiets Patri i Robert, el meu cosí David, el meu amic Xavi, en Joan Antoni Baron... Cada vegada que em veien m’ho deien: tu vine un dia a assaig i veuràs... I vaja si ho he vist! No sé per què, però t’atrapa, t’enganxa... L’ambient que trobes a la colla és màgic: els assaigs, les actuacions, els viatges en bus, els moments esplendorosos com el Concurs de Tarragona o la Diada de Vilafranca... Però sobretot, i he de fer-ne especial menció, resulta destacable l’acollida que et brinden els més veterans: des del primer moment ets un més, et sents membre de la colla, i això precisament crec que representa gran part de l’èxit dels castellers de la nostra ciutat: la capacitat d’aglutinar, d’integrar, d’acollir als que volen fer-se Capgrossos. Això no és fàcil, i això ho fan com ningú. Darrerament sentim a dir repetidament que la feina ben feta no té fronteres, i aquest lema es pot aplicar estrictament a la manera de fer dels Capgrossos. En dono fe.
I permeteu-me que em posi una mica transcendental: elements com la colla castellera Capgrossos de Mataró esdevenen imprescindibles en la vertebració de la nostra ciutat: és una entitat jove, però a dia d’avui no es podria entendre el món associatiu de Mataró sense la seva colla castellera. Quan un està fora ho intueix, però quan un hi és a dins ho constata. Com deia en Lluís Feliu, cap de colla, just després d’assolir la Gamma Extra, això tot just acaba de començar. Ara queda el més difícil, consolidar-se. Segur que entre tots i totes ho aconseguir, no hi ha dubte. Enhorabona Capgrossos!

Publicat a Matarónotícies.cat (3-11-2010)