Vivim en un món que té un nivell de realitat encara menor que el món irreal

“Vivim en un món que té un nivell de realitat encara menor que el món irreal” (Haruki Murakami, La Vanguardia, 21-12-2010)

L’aclamat escriptor Haruki Murakami reflexiona sobre la relació entre realitat i ficció. Ell, creador de ficció i al mateix temps observador de la realitat, parla del punt d’inflexió que ha suposat el pas del segle XX al XXI, dels esdeveniments que s’estan produint i de com els creadors de ficció donen forma a les seves novel·les davant aquesta convulsió en la que vivim. Murakami creu que “vivim en un món que té un nivell de realitat encara menor que el món irreal”. Efectivament, sovint la realitat supera la ficció, i moltes vegades ens sembla viure en la irrealitat. Murakami cita com a exemple els esdeveniments del 11-S a Nova York: recordem què pensàvem cadascun de nosaltres quan estàvem veient per televisió com es desintegraven les torres bessones. Jo, que personalment havia pujat al terrat d’una de les torres quinze dies abans dels atemptats, no donava crèdit al que veia, pensava que aquella realitat que ens mostrava la pantalla estava manipulada, no podia creure que allò estigués succeint realment. I és el que passa: de vegades, la realitat ens mostra fets que ni tan sols ments privilegiades com la de Murakami serien capaces d’idear. Un “caos”, diu l’escriptor japonès que és aquesta realitat en la que vivim. Estic d’acord amb ell.
Murakami es pregunta sobre el “tipus de significat que pot tenir la ficció en una era com aquesta”. Ell mateix troba una resposta qüestionant-se novament a sí mateix: “en una era on la realitat és insuficientment real, quanta realitat poden tenir les històries fictícies?”. Es tracta de la formulació d’una gran paradoxa: efectivament, la realitat sembla ficció, i si partim de la base que la realitat no és prou real, probablement ens acabarem tornant tots bojos. Malgrat tot, seguirem precisant el talent d’escriptors com Murakami per trobar ficcions que aquesta realitat irreal en la que vivim no és capaç (encara) d’oferir-nos. Temps al temps.

Publicat a Valors, n. 78 (gener 2011)