He après que un ha de desconfiar de les seves facultats, reals o presumptes, i treure tot el profit que pugui de les seves limitacions

“He après que un ha de desconfiar de les seves facultats, reals o presumptes, i treure tot el profit que pugui de les seves limitacions” (Antonio Muñoz Molina, Babelia, El País, 22-1-2011)

Els dissabtes intento ser fidel a la meva cita amb Antonio Muñoz Molina a les pàgines del suplement cultural del diari El País, Babelia, on l’escriptor andalús publica un article cada setmana. M’agrada llegir el que escriu en Muñoz Molina, pel que escriu i per com ho escriu, pel que diu i per com ho diu. Fa unes setmanes es descobria davant del lector i explicava vint lliçons que havia après durant els darrers vint anys, la majoria d’elles relacionades amb la seva tasca literària i la seva relació amb el món de la cultura. D’aquelles vint lliçons se’n podien extreure algunes bones idees, però em va cridar l’atenció una cita en particular, que transcric textualment: “He après que un ha de desconfiar de les seves facultats, reals o presumptes, i treure tot el profit que pugui de les seves limitacions”. Puc dir que estic d’acord amb el que escrivia en Muñoz Molina, tot i ser conscient que mai no hauria estat capaç d’expressar-ho amb aquesta claredat.
Quan l’escriptor parla de les facultats d’una persona fa una distinció imprescindible entre les facultats reals i les presumptes. Sense explicar-ho, queda molt clar: un pot arribar a tenir una idea de les seves facultats, un pot pensar que coneix les seves virtuts, però de vegades pot tenir una concepció absolutament esbiaixada de sí mateix i pensar que té una facultat que en realitat no té. D’aquí la distinció entre real i presumpta: sovint pensem que som capaços de fer quelcom que veritablement mai no podríem fer, però també de vegades posem límits a les nostres facultats, límits que, sense saber-ho, estem en disposició de superar. En Muñoz Molina creu que un ha de desconfiar de les seves facultats (reals o presumptes), potser precisament perquè, quan són presumptes i no són reals, aquestes facultats (o aquesta concepció que tenim d’elles) ens poden jugar una mala passada: si pequem d’excés de confiança molt probablement estarem abocats al fracàs. Per contra, si som conscients de les nostres limitacions i no les exagerem, estarem en una bona posició a l’hora d’encarar els nostres reptes i objectius. Podrem treure profit de les nostres limitacions, que diu en Muñoz Molina. Estic d’acord: vivim en una societat on se’ns demana que siguem descarats, que ens mostrem segurs de nosaltres mateixos, que confiem en les nostres facultats, sovint acudint a la prepotència i la manca de respecte. Hem d’estar segurs de nosaltres mateixos, sense dubte, però si la nostra confiança s’excedeix i no som capaços d’atendre a les nostres limitacions mai no podrem aconseguir l’èxit. En moments com l’actual potser ens caldria, com diu en Muñoz Molina, desconfiar de les nostres facultats i treure’n profit de les nostres limitacions. Una mica de realisme no ens vindria malament.

Publicat a Valors, n. 79 (febrer 2011)