Els nens han d’aprendre a suportar l’esforç i comprendre que prendre decisions és quelcom molest

“Els nens han d’aprendre a suportar l’esforç i comprendre que prendre decisions és quelcom molest” (José Antonio Marina, La Vanguardia, 11-1-2011)

El filòsof i pedagog José Antonio Marina creu que des de ben petits hauríem d’aprendre a suportar l’esforç i comprendre la importància que tindrà a la nostra vida prendre decisions. Segons Marina, això s’aconsegueix fomentant en els nens una actitud activa: “qualsevol problema que pugui resoldre un nen no li podem resoldre nosaltres (...). I fomentar la valentia, és a dir, no deixar de fer una cosa per la seva dificultat; la mandra i la mentida són actituds covards”. Penso que en Marina té raó: si eduquem els nostres nens en la cultura de la complaença i els fem entendre (involuntàriament la majoria de les vegades) que la vida es convertirà en un camí de roses on tot ens vindrà donat amb facilitat i sense esforçar-nos, ens equivocarem completament. Darrerament es torna a parlar molt de la cultura de l’esforç, i se senten veus reclamant-la com si hagués desaparegut alguna vegada. Penso que, afortunadament, aquesta cultura no ha deixat d’existir a la nostra societat, però sí és cert que la cultura de la complaença, si se’m permet l’expressió, ha guanyat adeptes en els darrers temps. La percepció que l’èxit i la fama són fàcils d’aconseguir s’ha generalitzat, gràcies sobretot a determinats programes de televisió que tots tenim al cap, i això ha fet molt de mal.
José Antonio Marina proposa que no invertim tant de temps a classificar els nens, i que els ajudem a identificar i cultivar les seves habilitats i els seus dons naturals, perquè el talent s’educa: “no es tracta que els nens aprenguin moltes coses; no es tracta de ficar-los idees, sinó que siguem capaços d’organitzar la seva capacitat de producció d’ocurrències de forma que siguin bones”. En definitiva, el que proposa Marina és que intentem que els nens aprenguin a donar solucions als problemes que es puguin trobar en la vida quotidiana. D’això en diu ell “intel·ligència triomfant”. Em sembla una expressió brillant, doncs precisament el nen ho tindrà més fàcil a la seva vida si és capaç de donar solucions als problemes que se li vagin presentant. Triomfarà a la vida, podrem dir. I sí, el talent ens pot ajudar a triomfar a la vida, però si no l’eduquem, si no ens esforcem, no tindrem res a fer.

Publicat a Valors, n. 80 (març 2011)