El 22 de maig, tretze paperetes per escollir

Finalment seran tretze les candidatures que es presentaran a Mataró a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Algú pensarà que potser són moltes, però jo crec que no és una mala notícia, doncs el ventall de possibilitats s’amplia i això vol dir que l’elector tindrà més opcions per triar. Això, com dic, em sembla bo. Bo per la democràcia i bo per la ciutat. A les sis formacions amb representació al nostre ajuntament (PSC, CiU, PP, ICV-EUiA, ERC i CUP) s’hi sumen aquest cop set més: Mataronins (agrupació recentment creada pel controvertit Paulí Mojedano), Mataró d’Esquerres (encapçalada per l’ex candidat d’Alternativa Vecinal, Antonio Ruiz); Plataforma per Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència, Els Verds-Grup Verd Europeu, Pirates de Catalunya i Unificación Comunista de España.
Segons el meu punt de vista, és molt probable que les sis formacions que actualment tenen representació tornin a tenir-ne. Fins fa poc tenia el dubte raonable d’ERC, però un cop han aconseguit presentar una llista de caire unitari amb membres d’ERC, Reagrupament i Junts Decidim, penso que està al seu abast obtenir algun regidor o fins i tot dos, tot i que no ho tindran fàcil. És cert que Solidaritat presenta llista pròpia, però les seves possibilitats d’obtenir representació són remotes. Les altres cinc formacions crec que no tindran problemes per obtenir novament representació, i la gran incògnita serà saber si Paulí Mojedano o Antonio Ruiz aconseguiran acta de regidor, malgrat que hauran de treballar de valent durant les properes setmanes si volen formar part del ple municipal durant el proper mandat. El boca a boca, en el cas de les dues formacions que encapçalen, serà determinant. Plataforma per Catalunya, després de veure els resultats de les darreres eleccions al Parlament (un 3,40% dels vots, que el 22 de maig seria insuficient), podria aconseguir també representació, tot i que crec que tampoc no ho tindran fàcil.
Però la gran notícia la nit electoral serà, sense dubte, qui ocuparà l’alcaldia durant el proper mandat: si en Joan Antoni Baron o en Joan Mora. Jo apostaria per en Baron, però molt em temo que el PSC rebrà un suport sensiblement inferior al del 2007. I aquí és on hi haurà la clau: el nombre de regidors que obtinguin els dos socis del tripartit, ICV-EUiA i ERC. Si tant ICV-EUiA com ERC repeteixen o milloren la seva representació (cosa més probable en el cas dels ecosocialistes que no pas en el dels independentistes), tindran més força que fa quatre anys a l’hora de negociar un acord de govern amb els socialistes, i posaran més cara l’alcaldia a en Baron, malgrat que, òbviament, no deixaran que en Joan Mora esdevingui el nou batlle. No trobo descabellat que la CUP millori la seva representació, però per tots és sabut que no entraran a formar part de cap govern i desenvoluparan la seva acció des de l’oposició.
Partint de la base que CiU millorarà ostensiblement els seus resultats (no en tinc cap dubte que així serà), hi ha la incògnita del PP, que podria ser el seu soci en un hipotètic govern de tall conservador CiU-PP. Si el PP obté uns bons resultats, malgrat el mal que li pot fer la candidatura d’en Paulí Mojedano, i pot ser decisiu en la formació del nou govern, no tinguin cap dubte que en José Manuel López esdevindrà probablement segon tinent d’alcalde i el PP ocuparà alguna regidoria important en un ajuntament presidit per en Mora. Tot i així, m’aventuro a dir que CiU i PP no sumaran suficients regidors per produir un canvi d’alcalde.
Així doncs, penso que hem de tenir clar que el proper 23 de maig els mal anomenats partits minoritaris jugaran un paper determinant i protagonista, i tindran la clau de la formació del proper govern municipal. Per això quan es proposa celebrar un debat a dos entre en Baron i en Mora un es pregunta quina concepció de la democràcia i el pluralisme polític tenen determinats polítics de la nostra ciutat.

Publicat a Matarónotícies.cat (22-4-2011)