Comencen Les Santes

Ja hi tornem a ser. El mes de juliol s’acaba i la màgia de Les Santes torna a envair Mataró. Ja fa olor a Santes, es nota a l’ambient: la gent sembla que té mes ganes de passejar pels carrers de la nostra ciutat i seure a prendre alguna cosa a les terrasses, la botiga oficial de la Festa Major torna a estar plena de gom a gom, s’esgoten les samarretes… Els santeros i santeres comencen a preparar-se i tothom està ja impacient. Però tranquils, ja arriben Les Santes!
La nostra Festa Major és, per als mataronins i mataronines, la millor de totes les festes majors. No en tinc cap dubte, ha de ser així: amb les seves particularitats, amb el que ens agrada i amb el que voldríem canviar, amb la tradició i la innovació, amb tot el que comporta Les Santes. Estic segur que cap mataroní és capaç d’explicar amb paraules què representa Les Santes, precisament per això, perquè és tant el que representa, és tanta la seva grandesa i la seva identitat que és impossible explicar quina és la seva essència. En té moltes de essències, segurament una de diferent per a cada mataroní, per a cada santero, i aquesta és una de les grandeses de la nostra Festa Major.
Les Santes les vivim de forma diferent cada any, depenent de la nostra situació personal o emocional, però al final sempre ens acabem retrobant pels carrers de Mataró, ja sigui a les Havaneres, veient actuar els Capgrossos a la Plaça Santa Anna, a la Crida, al Desvetllament, a l’Escapada, a la Ruixada, al Ball, a la Missa de Les Santes, a La Passada, al Castell de Focs, als Requisits, al No n’hi ha prou... O potser no ens retrobem fins l’Espetec final o l’Albada... És igual, Les Santes té aquella màgia que fa que quan et retrobes amb algú que no veus des de l’any passat (per Santes, com no) sembla que faci només cinc minuts que no us vèieu.
Les Santes les vius de forma diferent quan ets un nen, quan ets adolescent, o quan comences a veure que la joventut passa i no te’n adones. Parlo de la meva experiència, és clar, i espero poder continuar vivint Les Santes a mesura que em vagi fent gran. Jo encara recordo quan veia ballar en Robafaves amb la Geganta a la porta de l’Ajuntament, a coll del meu pare, recordo com em tapava les orelles quan veia aparèixer la Momerota... Recordo els primers Desvetllaments, en els primers anys de l’adolescència, quan encara els veïns de La Riera llençaven cubs d’aigua des dels balcons, i recordo aquelles Ruixades boges darrere de l’Ajuntament... Els anys passen, però la tradició i els rituals continuen presents a cada grup d’amics. Aquestes Santes, com sempre, ens tornarem a retrobar pels carrers de la nostra estimada Iluro, i buscarem l’abraçada còmplice d’aquell amic de l’ànima, el petó furtiu d’aquell amor que per Santes sap millor que mai... Esperaràs trobar-te casualment amb aquella noia que t’agrada i que per Santes està més guapa que mai... Jo, com cada any, intentaré viure Les Santes intensament, malgrat que al dia següent m’hagi de llevar a quarts de set, amb els meus amics de sempre: amb en Francesc, en Joan, en Xandri, l’Eloi, la Núria, la Roser, la Marina, l’Àngels, la Nadia, amb tanta i tanta gent... Perquè ens fem grans, però en el fons som els mateixos nens que vèiem ballar en Robafaves a la porta de l’Ajuntament a coll dels nostres pares. I Les Santes, any rere any, ens recorden que tenim la sort de viure a la millor ciutat del món. I de poder gaudir de la millor Festa Major que existeix. Glòria a Les Santes!

Publicat a Matarónotícies.cat (23-7-2011)