Els polítics ens representen, i tant que ens representen!

"Els polítics ens representen, i tant que ens representen!" (Fernando Savater, El País, 14-7-2011)

S’han complert vint anys del famós llibre de Fernando Savater “Ética para Amador”. Savater, filòsof atent als canvis que es produeixen a la nostra societat, sempre té a punt una reflexió sobre els esdeveniments del moment. Preguntat sobre el moviment dels anomenats “Indignats”, li atordeix “que es tracti de desvirtuar el caràcter d’àgora que té la política, i que es tracti de conduir aquesta com si un pilot automàtic pogués conduir la representativitat política de la població. Que no ens representen, diuen, com que no ens representen! Els polítics ens representen, però depèn de nosaltres que ens representin com cal. Però ens representen, i tant que ens representen!”. Estic d’acord amb que hem d’assenyalar les deficiències del nostre sistema democràtic, però correm el risc de passar-nos de la ratlla i dedicar-nos a qüestionar globalment aquest sistema: això, segons el meu punt de vista, pot ser molt perillós i pot donar ales a moviments que no creuen precisament en el desenvolupament i la millora del sistema democràtic, sinó tot el contrari. Hem d’anar amb compte, doncs.
Savater considera que el nostre sistema democràtic no és perfecte, que té mancances: “Democràcia perfecta? Clar que no n’hi ha. Però, què és perfecte? Res no és perfecte; però només l’esperit crític (en l’educació, en la cultura, en la política) transforma en possible i útil aquesta imperfecció democràtica”. I reclama el paper fonamental de l’educació, i la importància dels valors en aquesta educació: “s’ha de reivindicar l’interès per l’educació (…). Però si no som capaços d’educar en els valors, acabarem embolcallats en un pandemònium de frases buides en les que nedarem amb la complaença dels que som afalagats pels aplaudiments fàcils de les societats animades per la unanimitat”. Té raó Savater, i afirma amb rotunditat: “tot es cura en part amb l’educació”. Educació, valors, política i democràcia: quatre conceptes que hom pensaria que sempre han estat íntimament relacionats. Aquesta obvietat, però, deixa d’estar vigent en l’actualitat, a la vista de tot plegat. I és que hem de lluitar per millorar la nostra democràcia, això està clar, però hem de saber conservar tot allò que ha costat tants i tants esforços a les generacions anteriors: no podem menysprear el significat de la democràcia, creure que podem fer tabula rasa i tornar a començar. I per començar, si no fonamentem el nostre sistema en els valors i en l’educació, no tindrem res a fer. I és que, com diu Savater: “el civilitzat dóna la seva vida per valors en els que no creu del tot”.

Publicat a Valors, n. 85 (setembre 2011)