Tot ciutadà està obligat a fer política

“Tot ciutadà està obligat a fer política” (Lluís Duch, La Vanguardia, 14-9-2011)

Lluís Duch, antropòleg, teòleg i monjo de Montserrat, reivindica la funció bàsica de la política en la societat. Fuig del narcisisme i la puresa dels qui es pensen superiors pel fet de no fer política, i aposta per què els ciutadans s’involucrin i facin política. Segons Duch, “quan s’ajunten crisi de valors i crisi material activem el mecanisme humà de defensa davant la contingència: l’esperança messiànica. I així, sorgeixen els populismes i els líders carismàtics”. Així, creu que “hem confós autoritat amb poder. Manar és el poder: només un mecanisme. Però l’autoritat només s’adquireix amb el testimoni: donant exemple”. Perquè “la nostra cultura no és retòrica, sinó ètica: no creiem en les paraules si no van acompanyades de fets”. Estic d’acord: no podem deixar la gestió de la nostra societat en mans de suposats messies que potser sí tenen poder (perquè els atorguem), però que mai no tindran autoritat.
Diu Duch que “el populisme degenera en feixisme quan els més vàlids abandonen la política en mans de polítics professionals mediocres”. Per això fa una reivindicació: “tot ciutadà està obligat a fer política”. A més, creu que “els millors haurien d’estar ja als partits fent política per responsabilitat”. Malauradament, la nostra societat cada cop es mostra més desencisada amb el paper dels polítics i amb el funcionament del sistema democràtic en general, i això, a la llarga, pot resultar perillosament negatiu pel progrés de la pròpia societat. Per això faig meva la reivindicació de Duch i invito a tothom, especialment als més preparats, a fer política. I és que, sense fer política, la societat no pot funcionar, i si no ens involucrem tots, uns altres la faran sense tenir-nos en compte.

Publicat a Valors, n. 86 (octubre 2011)