Ens manca abordar l’oblit reversible, l’impossible oblit d’allò inoblidable

Javier Elzo: “ens manca abordar l’oblit reversible, l’impossible oblit d’allò inoblidable” (El País Semanal, 13-11-2011)

Arrel de la decisió de la banda terrorista ETA d’abandonar la lluita armada, el filòsof basc Javier Elzo reflexiona sobre les víctimes del terrorisme, i en especial sobre el paper que pot jugar l’oblit. Segons Elzo, “mai hem d’oblidar. Paul Ricoeur parla de dues formes bàsiques d’oblit: l’oblit per ocultament, per esborrat de les traces de la memòria, i l’oblit de reserva, el reversible”. El filòsof creu que “ens manca abordar l’oblit reversible, l’impossible oblit d’allò inoblidable, els drames que estan a la recambra de la memòria i que, per molt temps que passi, res no podrà esborrar”. Segons la meva opinió, les víctimes del terrorisme que continuen vives (per desgràcia moltes altres han mort salvatgement i violentament a mans d’ETA), per molt que ho vulguin, mai no podran oblidar. Estaríem parlant, doncs, d’aquest oblit de reserva, reversible, del què parla Elzo. Una persona que ha estat víctima directa del terror, o que ha perdut un ésser estimat en un atemptat, és impossible que oblidi: malauradament, el record es mantindrà viu per sempre més en la seva memòria, i haurà d’aprendre a viure amb ell. Ara, amb la nova situació a Euskadi, sentirem parlar d’oblit, de l’oblit de les víctimes, però no podem confondre conceptes diferents com oblit i perdó. I el perdó és una altra cosa. Un altre dia en parlarem.

Publicat a Valors, n. 88 (desembre 2011)