No sabem fracassar i per tant no sabem tenir èxit

“No sabem fracassar i per tant no sabem tenir èxit” (Javier Cercas, El País Semanal, 19-2-2012)

L’escriptor Javier Cercas fa autocrítica d’alguns trets característics de la nostra cultura, i opina que un dels seus fracassos essencials “consisteix en què no sabem fracassar i per tant no sabem tenir èxit”. “A Espanya –diu Cercas-, qui té èxit és gairebé sempre considerat un trampós; també ens repel·leix el respecte que altres cultures senten pel fracàs: (...) a Espanya qui fracassa és un inútil. I a més fracassa per sempre més”. Penso que en Cercas l’encerta quan diu que considerem tramposos aquells que tenen èxit a la vida, i això ens ve donat per un pecat molt característic de la nostra cultura, i que no és altre que l’enveja.
Per Cercas, “la nostra mentalitat és secularment funcionarial: aquí del que es tracta és de no sobresortir, de mimetitzar-se amb el ramat i passar inadvertit (...). Sobretot no s’ha de treure el cap, perquè immediatament te’l tallen”. Estic també d’acord amb aquesta apreciació: en la nostra cultura es mira amb recel aquell que destaca, aquell que no es conforma amb seguir al ramat, i d’exemples en tenim molts: en Cercas, sense anar més lluny, il·lustra aquest fet amb tot el que ha passat recentment amb el jutge Garzón: “tot indica que a Baltasar Garzón el matarem d’èxit. Tot indica que el nostre jutge universal no va entendre res: no va voler mimetitzar-se amb el ramat ni passar inadvertit (...). Va treure el cap, i ara li tallarem: així n’aprendrà”. I efectivament així ha estat: al jutge Garzón se li ha tallat el cap precisament per això, per voler destacar, per no estar disposat a conformar-se amb ser “un més”, i més enllà de les motivacions purament polítiques que ha hagut darrere d’aquest lamentable cas, ha jugat un paper determinant aquest tret característic del que parlava abans i que tant mal fa a la nostra cultura i a la nostra societat: l’enveja. La maleïda enveja.

Publicat a Valors, n. 92 (abril 2012)