Twitter converteix en propers als desconeguts, però també ens allunya dels íntims

“Twitter converteix en propers als desconeguts, però també ens allunya dels íntims” (Ana Pastor, S Moda El País, 18-3-2012)

La coneguda periodista de TVE Ana Pastor reflexiona sobre el fenomen Twitter, i llança una idea amb la qual estic absolutament d’acord: “Twitter converteix en propers als desconeguts, però també ens allunya dels íntims”. És cert que ara, amb el “boom” de les xarxes socials és més fàcil comunicar-se amb qualsevol persona usuària, i sembla que tenim a tocar aquell amic que fa anys que no veiem o podem establir línia directa amb aquell famós que ens agradaria conèixer personalment. Això és cert, i és una de les grandeses d’aquestes eines contemporànies.
Com diu Ana Pastor, Twitter “és una arma fabulosa també en l’aspre territori de la lluita per les llibertats. La televisió va trigar cinquanta anys en arribar a tot el món. Twitter, en només un minut, és capaç de travessar el planeta sencer portant un missatge d’esperança i fins i tot col·laborar en les revolucions que tomben dictadors”. És cert, Twitter és una arma fabulosa, que permet expressar-se a persones que fins no fa gaire no podien fer-ho amb la possibilitat d’arribar a tanta gent. Ara, amb aquestes xarxes socials, i tal i com afirma Pastor, “potser amb Twitter el silenci hagi desaparegut, però s’ha aconseguit que els poders absoluts tremolin davant del soroll democràtic dels qui criden, malgrat que sigui en 140 caràcters”.
Per a Pastor, “és un món líquid, paral·lel, heterogeni i heterodox. Tots parlem, tots opinem. I el curiós és que tots ho fem pràcticament alhora”. Aquesta és una de les grans virtuts de Twitter: atorga a aquell qui pugui i vulgui accedir a Internet la possibilitat d’expressar-se lliurement, i fer-ho de manera que molta gent pugui llegir el que escriu.
Però tornem a l’inici d’aquest article: sí, és cert, Twitter té grans virtuts i potencialitats que hem de saber aprofitar, però m’agradaria aturar-me en la reflexió d’Ana Pastor: “converteix en propers als desconeguts, però també ens allunya dels íntims”. Això és cert, i hem d’anar amb molt de compte: potser ens aproparem a persones a les quals no tindríem accés fent servir els canals tradicionals de comunicació, però no hem d’oblidar que precisament aquests canals tradicionals són els que han fet de l’ésser humà el que és: un animal social per sobre de tot. Hem d’anar en compte i reflexionar: no convertim en propers als desconeguts si això suposa allunyar-nos dels íntims.

Publicat a Valors, n. 93 (maig 2012)