Com més s'inverteix en el que és de tothom, més diners acaben tenint les famílies

"Com més s'inverteix en el que és de tothom, més diners acaben tenint les famílies" (Joseph Stiglitz, La Vanguardia, 18-9-2012)

En temps com l'actual, on les receptes econòmiques imperants a Europa per sortir de la crisi només contenen conceptes com retallades o austeritat, no va malament llegir els pensaments d'economistes com Joseph Stiglitz, tot un Premi Nobel. En una recent entrevista, Stiglitz afirmava que "l'economia d'un país no és una família, sinó tot el contrari: com més s'inverteix en el que és de tothom -educació, sanitat, innovació, investigació...- més diners acaben tenint les famílies. I així es creix i es paguen els deutes amb menys patiment". A Catalunya, sense anar més lluny, el govern de la Generalitat ha estat fent tot el contrari, aplicant doloroses retallades amb especial duresa a serveis bàsics com l'educació o la sanitat. Molts mesos després de l'inici de les ja (tristament) famoses retallades, no hi ha rastre de cap tipus de millora en la situació econòmica, ans al contrari, i un es pregunta què més ha de passar per què determinats dirigents apliquin mesures diferents. No dic que les que proposa Stiglitz siguin les adequades, però sí crec que s'hauria de donar l'oportunitat a altres economistes, de diferent tendència ideològica (no oblidem que l'economia no s'entén sense la ideologia), de poder aplicar les seves receptes.
Stiglitz pensa que "quan es retalla la inversió pública en capital humà, augmenta la desigualtat, i per tant la ineficiència econòmica, i es frena el creixement". Diu que "la desigualtat ens priva a tots del talent dels pobres i, en concentrar el capital en poques mans, perjudica al consum". En definitiva: inversió, creixement i desigualtat, conceptes que, malauradament, la majoria de dirigents europeus no tenen en compte per lluitar contra aquesta crisi insuportable.

Publicat a Valors (n. 97) (octubre 2012)