L'amor més profund és el de les mares

André Comte-Sponville: "L'amor més profund és el de les mares" (El País Semanal, 25-11-2012)

Un dels filòsofs contemporanis més influents és el francès André Comte-Sponville, que recentment ha publicat un llibre on analitza les passions sexuals i amoroses de l'ésser humà. En una recent entrevista, aquest intel·lectual parlava de la profunditat de l'amor, i afirmava que "l'amor més profund és el de les mares". Mai no tindré l'oportunitat de ser mare, però sí és cert que sempre he sentit a dir que l'amor més incondicional és de la mare. Suposo que incondicionalitat i profunditat van estretament unides.
Comte-Sponville relaciona il·lusió, felicitat i amor: "la passió amorosa també és il·lusòria (...), la felicitat de la passió amorosa és una felicitat fictícia, perquè en el fons amem les il·lusions que ens fem sobre l'altre, amem, ens alegrem pels projectes de futur..". Potser té raó: diuen que un dels moments més apassionants del procés amorós és precisament la il·lusió pre-amorosa, aquella que sent qui no sap si el seu amor serà correspost per l'altre. Per Comte-Sponville, "en la parella hi ha una mica de cada cosa: hi ha una part de desil·lusió, és a dir, que la dona que viu amb mi perdrà les il·lusions sobre mi, com jo perdo les il·lusions sobre ella (...). En el fons, una parella feliç és una parella que passa de l'amor il·lusori, de la passió, a l'amor vertader". Estic força d'acord: potser a l'inici d'una relació existeix un tipus d'il·lusió que mai no tornarà a existir, més primària segurament, però la il·lusió no necessàriament ha de dotar l'amor d'autenticitat. L'autenticitat, aquest amor vertader del que parla Comte-Sponville, el dóna la felicitat, i sovint, el temps i l'estabilitat. Amor vertader... Potser és el principal motiu pel que val la pena viure, sentir, estimar. Prego perdoneu la cursileria.

Publicat a Valors (n. 99) (desembre 2012)