Abans la justícia que la caritat

Rafel Nadal: "Abans la justícia que la caritat" (La Vanguardia, 14-12-2012)

Actualment estem assistint a un fenomen molt perillós: la substitució de l'Estat per la caritat. Rafel Nadal parla d'aquest fenomen amb preocupació: "avui, reivindicació política i solidaritat no s'exclouen. La gran injustícia és la passivitat, perquè la fam, la malaltia, la soledat i l'exclusió necessiten respostes immediates".
Nadal recorda que, quan era jove, molts pensaven que "la solució als problemes socials s'havia de buscar en la justícia política i la caritat". Estic d'acord: amb l'excusa de la crisi determinats poders públics obliden les seves obligacions i les deixen en mans d'iniciatives solidàries. Per sort, organitzacions com Càritas, per citar un exemple emblemàtic, continuen la seva feina necessària i admirable, però això no pot suposar que l'Estat miri cap a un altre costat. Com diu Nadal, "moltes administracions col·laboren com un ciutadà més i aplaudeixen les iniciatives solidàries que en definitiva tapen els forats que la seva gestió política hauria d'estar arreglant". I l'exemple de La Marató de TV3, que compta amb l'aplaudiment i la promoció del govern de la Generalitat, és un exemple il·lustratiu. I això no vol dir que no haguem de reconèixer i admirar aquesta iniciativa incomparable de La Marató i la feina dels voluntaris.
Aquesta substitució de l'Estat per la caritat és perillosa. En paraules de Nadal: "ens encaminem cap a una economia paral·lela que debilita l'Estat mentre avancem cap a una xarxa de suport social que relleva les administracions en les seves obligacions". I alerta: "assistirem al col·lapse definitiu del nostre Estat del Benestar". Espero aquestes paraules no arribin a complir-se, però molt em temo que no estem seguint el camí adequat per a evitar-ho.

Publicat a Valors (n. 100) (gener 2013)