Mai no vam tenir tants diners i tan malament repartits

John Ralston Saul: "Mai no vam tenir tants diners i tan malament repartits" (El País Semanal, 3-2-2013)

John Ralston Saul és un escriptor canadenc que proposa rescatar els ciutadans desnonats abans que els bancs i passar pàgina respecte del deute per a poder prosperar. I no és un anticapitalista: creu en la propietat privada, en el mercat i també en els serveis públics. És molt crític amb la manera com s'estan fent les coses: "el creixement no ens traurà d'on estem; l'austeritat, tampoc (...). Estan posant la democràcia en perill". Estic d'acord: està quedant més clar que mai que val més qui més té, i per suposat, que mana qui té més diners. Hi ha una elit que va causar la crisi i que no l'està pagant: són altres persones, la majoria, qui l'estan patint. Per a Ralston, "la globalització va prometre competència, i ha causat el retorn als oligopolis; va prometre renovació del capitalisme, i ha suposat el retorn al mercantilisme; va prometre creixement, i no en tenim; va prometre ocupació, i no en tenim".
Ralston recorda que "mai no vam tenir tants diners circulant al món i tan malament repartits. I per això, quan ocorre la crisi, la gent que és part de la llunàtica inflació diu: hem de salvar els bancs (...). No hi ha raó per a salvar els bancs, no necessitem tants diners". Ralston proposa, en canvi, alternatives que posen els pèls de punta als magnats del poder: "es pot donar una renda mínima a la gent en comptes que hagi de fer cues per a accedir a prestacions, subsidis i ajuts". I ataca directament les elits: "la classe directiva del sector privat ha aconseguit regulacions que han convertit el frau en quelcom legal". Proposa, directament, acabar amb el deute públic: "el deute públic té pes moral, però el privat no... Si el sector privat es pot lliurar del deute, el sector públic també". Quanta raó, Sr. Ralston, quanta raó...

Publicat a Valors (n. 102) (març 2013)