El veritable racisme és sempre el del pobre contra el pobre

Umberto Eco: “El veritable racisme és sempre el del pobre contra el pobre” (El País, 23-5-2013)

L’italià Umberto Eco, un dels intel·lectuals contemporanis més admirats, ha estat recentment investit doctor honoris causa a la Universitat de Burgos. En una entrevista a El País, Umberto Eco parla, entre d’altres coses, de la idea d’Europa. Per forjar més Europa, Eco reivindica fórmules d’intercanvi com el programa Erasmus: “ha estat una gran idea, no només perquè ha permès conèixer-se, i inclús casar-se, a europeus de diferents països, i permetrà crear en les properes dècades una classe dirigent com a mínim bilingüe”. En dono fe: els que hem estudiat a l’estranger amb una beca Erasmus hem tingut la sort de conèixer una altra cultura, un altre idioma, unes altres gents. Alguns, fins i tot, han trobat una parella nascuda a un altre país: una riquesa d’un valor incalculable que ara, malauradament, està en perill.

En relació a Europa, Eco parla del concepte de racisme: “és fonamental que la gent es trobi entre sí en situacions no conflictives, el racisme es produeix no qual un espanyol va a Turquia, sinó quan un turc ve a treballar a Espanya. El veritable racisme és sempre el del pobre contra el pobre, els rics no són racistes perquè no els afecta”. Té tota la raó, i aquí sorgeix un altre perill: l’augment del suport a opcions polítiques xenòfobes que fan ús del populisme, a Europa i des de fa algun temps també a casa nostra. Eco ho té clar: “el problema és el racisme degut a la immigració, que no té res a veure amb la possibilitat d’una educació europea. Si desapareix aquest sentit de la unitat europea estem perduts”. Estic d’acord: no podem abandonar la idea d’Europa en un sentit positiu, aglutinador i d’oportunitat cultural i també política. Si les institucions europees no funcionen bé s’han de canviar, però això no pot suposar una excusa per acabar amb una idea que ha costat massa construir.

Publicat a Valors (n. 106), juliol-agost 2013