
Diu
l'escriptor Juan Marsé que "a aquest país hi ha soroll, es parla i es
crida massa". Marsé es refereix a la diferència existent entre dos
conceptes que a priori no representen el mateix: parlar i fer soroll.
Segurament podríem pensar que no hi ha possibilitat de confusió, però si parem
atenció ens adonarem que en l'esfera pública hi ha un nombre exagerat de
persones que sempre que parlen fan soroll. I aquí és on crec que hauria
d'entrar a jugar un paper important el concepte del respecte, un concepte que
no tothom té clar. I és que com molt bé explica Marsé, sovint identifiquem
"l'enemic" amb massa facilitat: "qui no pensa com jo és contrari
a mi". És cert: tenim aquesta tendència insana a pensar que qui divergeix
ha de ser necessàriament un enemic nostre. Marsé posa de relleu que "l'enorme
proliferació de tertúlies polítiques suplanta el que hauria de ser un debat
seriós a les Corts". Ho comparteixo: els "tertulians" s'estan
convertint en els veritables creadors d'opinió. Ni els intel·lectuals, ni molt
menys els polítics. Llavors passa que hi ha soroll, molt de soroll.
Publicat a Valors (n. 123), febrer 2015
1 comentarios:
Massa soroll i ... ho diré en castellà: Mucho ruido y pocas nueces.
Hauríes d'haver vist com cridava la Rahola dient que lo del Barça, la imputació per frau fiscal, és un atac al procés.
Pareu el tren que baixo !!!
De
Jaume Martí Ferran, A las
3/2/15 22:15
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio