
El filòsof
Pániker és un ferm defensor del dret a morir dignament. En una recent
entrevista, deixava ben clara la seva declaració d'intencions: "el que importa
és la vida, la mort no m'interessa". Pániker reconeix que en la societat
occidental es considera "de mal gust" parlar de la mort, i recorda
que a Orient (el seu pare era indi) això no passa. Opina que "la vida no
és un valor absolut", i que quan sorgeixen aquests valors
"absoluts" és quan comencen els crims. Pániker considera, i en això
hi estic d'acord, que "no té sentit viure cent anys amb mala qualitat de
vida", i no evita parlar d'un tema espinós com l'eutanàsia: "desitjo
que les societats del futur desmitifiquin el valor del patiment, que no serveis
per res". Sovint, assistim a debats apassionants sobre temes com
l'eutanàsia, però jo no puc evitar preguntar-me: algú pot negar-me el dret a
disposar lliurement del meu cos i de la meva vida? Per què hem de fer que
pateixi innecessàriament una persona si aquesta decideix morir dignament?
Publicat a Valors (n. 125), abril 2015
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio