Reflexions personals sobre els resultats de les municipals a Mataró

Dels resultats de les eleccions municipals a Mataró podem observar alguns fets rellevants, segons el meu punt de vista particular. El primer, obvi, és que el PSC torna a ser la força més votada a la nostra ciutat. Obté els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions municipals, però crec que els socialistes mataronins tenen motius de sobres per estar satisfets: l'objectiu de tornar a ser primera força l'han assolit, en un escenari inicialment complicat, i tot sembla indicar que en David Bote, una persona honesta, treballadora i preparada, es convertirà en el proper alcalde de la ciutat. No sabem quines forces formaran part del govern, i a hores d'ara seria una temeritat fer-ne prediccions.

Una segona conclusió està relacionada amb la davallada clara de les opcions de dreta: CiU perd tres regidors i l'aposta per en Quim Fernàndez ha resultat un fracàs. Segurament si en Joan Mora hagués decidit tornar a encapçalar el cartell convergent els resultats haguessin estat molt diferents. Ara, serà difícil que el veterà regidor nacionalista pugui assolir l'alcaldia.

Respecte de les dues formacions més a la dreta, el PP s'enfonsa i PxC perd dos regidors. Per a la gent d'esquerres això ha de suposar un fet positiu, malgrat que Mònica Lora hagi pogut mantenir la seva acta de regidora. L'estratègia popular de copiar el discurs de Garcia Albiol a Badalona ha resultat un fracàs sense pal·liatius. Sense dubte, els múltiples casos de corrupció del PP arreu de l'Estat han influït. Recordem que el PP ha perdut uns dos milions i mig de vots a tota Espanya. Una dada impressionant.

Cs, és cert, entra amb força a l'Ajuntament de Mataró amb tres regidors. Sense dubte, malgrat presentar uns candidats mediocres i tenir una organització molt feble a la nostra ciutat, la marca Cs-Albert Rivera ha jugat en favor seu. I d'això se n'han aprofitat.

Els excel·lents resultats d'ERC i Volemataró, junt amb la consecució del segon regidor per part de la CUP, també representen un fet destacable. ICV-EUiA aconsegueix tenir representació a l'Ajuntament amb un únic regidor, en un moment absolutament advers, però els resultats dels ecosocialistes, els pitjors de la seva història en unes eleccions municipals, no els poden deixar satisfets de cap de les maneres. Caldrà fer autocrítica.

M'agradaria centrar-me en un fet que considero molt important. Si Volemataró, CUP i ICV-EUiA haguessin confluït en una sola candidatura, s'haguessin quedat a només 78 vots del vuitè regidor. Els mateixos que ha necessitat CiU per governar en minoria durant tot el mandat que ara finalitza. En aquest escenari, i amb la llei d'Hondt a la mà, el PSC hauria obtingut 5 regidors (els mateixos que CiU), ERC 4, Cs 3, PP 2 i PxC 1. Si posem per cas que aquesta candidatura de confluència hagués aconseguit aquests 78 vots de l'abstenció, cosa en absolut descabellada, haguessin esgarrapat el vuitè regidor a Cs, que s'hagués quedat amb 2. Sé que estem parlant de política ficció, però no tinc cap dubte que una candidatura de confluència de l'esquerra alternativa de Mataró hagués provocat un efecte multiplicador. Els casos de Barcelona en Comú i Ahora Madrid són ben representatius: on l'esquerra suma, multiplica vots i aconsegueix guanyar. On es fragmenta, no. Així de senzill. La bona notícia és que persones lluitadores, treballadores i compromeses com la Montse Morón, en Juli Cuéllar, la Sarai Martínez, l'Esteve Martínez, la Carme Polvillo i l'Anna Maria Caballero podran fer molta feina al carrer (molt important!) i a l'Ajuntament de Mataró. Tenen quatre anys per endavant per treballar, lluitar i teixir complicitats. La gent ho necessita.

Per acabar, recupero algunes paraules que he llegit a avui a la premsa i que no fan més que apuntar algunes de les coses que he dit abans. L'escriptor Isaac Rosa, en un lúcid article publicat a Eldiario.es, explica el següent: "sí se puede, vaya si se puede. Nunca pensé que se pudiera tanto, que fuese posible un vuelco como el de ayer. Pero también queda claro que solos no podemos. Que solos no Podemos (...). Lo único que sabemos con seguridad es lo que sí ha funcionado, y a la vista están los resultados: los acuerdos amplios, de partidos, movimientos sociales y ciudadanos (...). Valga un dato: en Madrid ciudad, Podemos ha sacado 285.000 votos para las autonómicas, mientras Ahora Madrid ha recibido 519.000 votos (...) ¿Qué habría pasado en las autonómicas si se hubiese presentado un “Ganemos”? (...). Habrá que sacar lecciones para las venideras generales". En Rosa ho explica molt bé, crec que no cal fer cap comentari addicional.

Ignacio Escolar també reflexiona a Eldiario.es sobre aquesta qüestió: "el resultado en Madrid y Barcelona es un éxito para Podemos pero no solo: también para todas las demás fuerzas de la izquierda que las dos alcaldesas han sido capaces de coser a su alrededor. La ilusión que ambas candidatas han conseguido generar ha ido de menos a mas. La oportunidad que supone que dos mujeres como ellas, con su trayectoria, gobiernen las dos principales ciudades del país es histórica y emocionante. Un gran poder, una gran responsabilidad".

L'Esther Vivas també fa unes reflexions a Público que considero interessants: "(...) una apuesta que Guanyem Barcelona y Ahora Madrid (...) han materializado como nadie en estas elecciones. Una experiencia que se ha extendido a numerosos municipios y comunidades, con la emergencia de nuevas fuerzas políticas, resultado de la confluencia social, capaces de llegar a los sectores más golpeados, quienes sí se han movilizado y han votado en esta ocasión". Aquí precisament hi ha una de les claus de tot plegat: aconseguir que als barris obrers augmenti la participació en les eleccions.

En Josep Ramoneda, en un article que avui publica El País, també extreu algunes reflexions interessants: "la ciudadanía se ha puesto tozuda: pide la palabra y no quiere resignarse al papel de comparsa que vota cada cuatro años y calla (...). El eje derecha/izquierda sigue funcionando. Podemos o las coaliciones de las que formaba parte, como las de Carmena y Colau, han obtenido sus mejores resultados donde han aparecido inequívocamente como izquierda alternativa. La dialéctica casta/pueblo está verde todavía". Es pot dir més alt, però no més clar. També en Xavier Bru de Sala titula molt explícitament el seu article a El Periódico de Catalunya: "Huracà barrejat d'esquerres".

En conclusió: estem en un moment de canvi (i no només a Mataró, és obvi) que haurem de saber llegir, sobretot des de l'esquerra. Tenim una oportunitat única al davant i la responsabilitat de no desaprofitar-la. Cadascú des de la seva trinxera, des de la seva lluita, amb els seus instruments i amb les seves forces. Si som generosos, si som capaços de sumar per multiplicar, serem capaços de transformar aquesta societat.