Sicus
Carbonell parla del tracte que reben els gitanos a la societat. Explica que
"jo sóc tan català com gitano. Sóc igual. Vaig a les eleccions i voto, i
no voto com a gitano, voto com a ciutadà. Però quan interessa sóc gitano i quan
interessa, ciutadà (...). Però després ja no, després ets minoria ètnica. I al
final ja no sé què sóc ni qui sóc". Això em recorda una cançó d'en
Raimundo Amador, "Gitano de temporá", que explicava que els dies de
festa la gent volia estar amb els gitanos, però que quan passaven, ja ningú no
els volia. Sembla que quan convé hi ha qui s'apropa als que són diferents, però
quan no, ni tan sols els volen a prop. En aquest sentit, queda molta feina per
fer. En Sicus ho té clar i, no sense raó, posa el dit a la nafra: "amb
nosaltres s’aplica sempre una doble moral (...). Què guapos són els gitanos,
què bé que toquen la rumba… però no en vull cap a l’escala o que surti amb la
meva filla. És així, no hi ha més. I ens han ficat a tots al mateix sac".
Publicat a Valors (n. 128), juliol-agost 2015
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio