
Martín Caparrós reflexiona en el seu darrer llibre, "El hambre",
sobre la fam. En una recent entrevista explicava que "aquí ens sembla que coneixem
la gana. Tenim gana dues o tres vegades al dia i diem: 'ai, quina gana que
tinc'". En aquest punt, em sembla molt important la distinció entre les
paraules catalanes "gana" i "fam". En castellà parlem
d'"hambre" per referir-nos a coses diferents, però la distinció que
suggereix Caparrós és imprescindible: mentre que "aquí" podem tenir
"gana" en algun moment, ell parla de la "fam" que pateixen
"nou-cents milions de persones al món". Es tracta de dos conceptes
absolutament diferents. Caparrós explica que "la gana contemporània és
canalla perquè, per primer cop en la Història, hi ha menjar per a tothom",
i considera que es tracta d'un problema que podríem solucionar "mitjançant
decisions polítiques". En aquest sentit, reflexiona sobre el paper de la
caritat: "jo preferiria que ningú no necessités la caritat, però mentre
això no passi és millor que n'hi hagi perquè això permet a moltes persones diferenciar
entre la vida i la mort".
Publicat a Valors (n. 129), setembre 2015
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio