Tenim dret a una llar?

Tant a la Declaració Universal dels Drets Humans, com a la Constitució Espanyola o a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya apareix l'anomenat "dret a l'habitatge". Paraules plenes de bones intencions apareixen als tres textos: "dret a un habitatge digne i adequat", "els poders públics promouran", "generació de sòl i promoció d'habitatge públic", etc. També cal tenir en compte que el passat mes de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar una Iniciativa Legislativa Popular "pel dret a l’habitatge". Ara bé, si atenem a la situació real que estem vivint, el "dret a l'habitatge" sembla que queda reduït a paraules recollides en lleis "importants". Mentre l'Estat ha abocat milers i milers de milions d'euros de diner públic en les entitats bancàries per salvar-les, aquestes són propietàries de milers d'habitatges buits: gent sense casa i cases sense gent. Sovint escoltem com alguns dirigents polítics esgrimeixen "la força de la llei" i el "respecte a la Constitució" per imposar les seves idees. Hem vist com la carta magna espanyola s'ha modificat en ple mes d'agost amb l'acord dels paladins del bipartidisme, però també veiem com alguns dels preceptes que es recullen a la "llei de lleis" es vulneren quotidianament mentre més de 500 persones són desnonades cada dia arreu d'Espanya. Una vergonya, però una realitat. En democràcia, la solució ha de passar pel compliment de les lleis, però sabem que no n'hi ha prou, bàsicament perquè els encarregats de fer-les complir no ho fan. La resposta ciutadana, la mobilització i la solidaritat són la garantia per fer efectiu el dret a una llar, un dret universal que, malauradament, es vulnera diàriament, a casa nostra i arreu del món. Quan l'Estat no fa la seva feina, la societat civil té la necessitat i l'obligació d'exigir-la i rebel·lar-se, mobilitzant-se al carrer i fent fora de les institucions els dirigents que no fan complir la llei.

Publicat a Valors (n. 132), desembre 2015