Rajoy és comunista

Rajoy és comunista. Sempre ha defensat els interessos dels dèbils davant dels poderosos. Va córrer davant dels grisos, va lluitar com qui més contra la dictadura totalitària franquista, es va emportar algunes hòsties i fins i tot va arriscar la seva vida. No sé si va passar per la presó o no, em falta confirmar-lo, però sí sé que molts comunistes com ells van passar un munt d'anys a la garjola. Alguns van tenir que exiliar-se, uns altres van morir assassinats i molts van viure durant anys amb la por al cos. En clandestinitat, sinistra paraula. Per ser comunistes, simplement per això. Amb la mort del dictador es va il·lusionar amb la possibilitat que els seus arribessin a governar. Il·lús! Entre la llei electoral, els diners dels socialdemòcrates alemanys, la soroll de sabres i moltes altres martingales dels poderosos resultava missió impossible. I també les errades pròpies, per què negar-ho? I no ho oblidem: la demonització dels comunistes durant quaranta anys havia produït el seu efecte. I tant si l'havia produït! A més, els comunistes van tenir que veure com al llarg de la història es cometien crims atroços en el seu nom. Com molts es van cometre a través dels segles en nom del cristianisme, per exemple. Però Rajoy és comunista. Treballava dur per tirar endavant la seva família, s'implicava en l'associació de veïns del seu barri, en el sindicat, en l'associació de pares... Durant la Transició, els comunistes van renunciar a moltes coses segurament perquè no podien fer una altra cosa, perquè la correlació de forces els era absolutament desfavorable i el primer era recuperar la democràcia a Espanya. A mitjans dels vuitanta, Rajoy es va implicar a fons en les mobilitzacions pacifistes i anti OTAN i va veure, com molts, que era hora de crear alguna cosa nova, un moviment sociopolític que servís per superar les velles sigles del PSUC i el PCE. I va tornar a il·lusionar-se. Va simpatitzar amb Rafael Ribó i després amb Joan Saura, amb Gerardo Iglesias i amb Julio Anguita, o potser no, això és el de menys. Es va decebre i fins i tot va pensar en claudicar. Es va mobilitzar contra la invasió d'Afganistan i després d'Iraq, va donar suport a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, va lluitar i encara lluita en defensa dels serveis públics i l'estat del benestar. Va estar a les acampades del 15M. Fins i tot ara ha renunciat a les sigles del seu partit si amb això es poden guanyar les eleccions i fer fora la dreta del poder. I ha vist com a molts poderosos els entra la por al cos pensant en tot allò que pot arribar a passar el 26 de juny. Les seves idees eren i són les que són: Rajoy és comunista.

Bé, tot és una broma. Ja ho hauran intuït. Rajoy no és comunista. Quan els comunistes i molts altres opositors al règim franquista que no ho eren corrien davant dels grisos, estaven a la presó, a l'exili o vivien en clandestinitat, el seu pare era president de l'Audiència provincial de Pontevedra, arribant a presidir el judici de l'escandalós cas de l'oli de Redondela. Mentrestant, ell estudiava dret a la Universitat de Santiago de Compostela. Amb el temps, amb el dictador ja mort, arribaria a aprovar les oposicions a registrador de la propietat. Que se sàpiga, no va moure un sol dit durant la dictadura per acabar amb ella. No va lluitar en l'associació de veïns ni en el sindicat. Ja en democràcia, va entrar a formar part d'Alianza Popular. Ha estat regidor, diputat autonòmic, president d'una diputació provincial, diputat nacional, ministre, líder de l'oposició i president del govern de l'Estat. Va estar a favor de la invasió d'Afganistan i més tard d'Iraq. No va votar a favor que les persones del mateix sexe poguessin casar-se, fins i tot va recórrer davant del Tribunal Constitucional la llei que legalitzava aquests matrimonis. I ha donat suport constantment a mesures en contra dels interessos del poble. Ha exercit de corretja de transmissió dels poderosos i ha format part dels governs més lesius per als interessos de la gent comú. Comunista? Definitivament no, Rajoy no és comunista. I menys mal.

Publicat a Treball (27-5-2016)