
Tots són iguals. Tots són uns corruptes.
Tots roben. Ens agrada generalitzar i sovint fem afirmacions que no aguantarien
cap anàlisi rigorosa. Som així, què hi farem. Quan parlem dels polítics en
particular acostumem a generalitzar, i sovint ho fem de forma injusta. He
sentit moltes vegades, en tertúlies de cafè o a la barra del bar, però també a
programes de ràdio i televisió amb molta audiència, que tots són iguals, que
tots roben i que la corrupció afecta a tothom. Que som poc rigorosos quan fem
determinades afirmacions és un fet, i quan parlem dels polítics, encara més. No
negaré que el nombre de casos de corrupció al nostre país és elevadíssim,
intolerable i condemnable. Absolutament. Que aquesta xacra ha esdevingut
quelcom endèmic al sistema sembla també obvi. Partits com el PP compten amb
nombrosos membres que han estat condemnats per corrupció, i d'altres com CDC
fins i tot tenen o han tingut les seves seus embargades. Però no és menys cert
que un gran nombre de persones que es dediquen a la política fan bé la seva
feina, dediquen moltes hores i esforços i no cometen cap tipus de corrupció. És
just dir-ho ben clar: no tots són iguals. Fa poc hem conegut la notícia que el
difunt banquer Emilio Botín va oferir 600.000 euros al partit Iniciativa per
Catalunya Verds (ICV) si aquest es retirava com a acusació particular en
l'anomenat cas de les cessions de crèdit, un afer que afectava el Banc de
Santander i que consistia en la venda d'uns productes financers que
suposadament servien per evitar el pagament de retencions a Hisenda. Doncs bé,
resulta que el llavors president d'ICV, Joan Saura, va rebutjar l'oferta que li
va fer Botín. Casos com aquest demostren que també hi ha persones honestes que
fan política, dirigents que no es deixen comprar ni corrompre. Per tot això,
siguem justos: no tots els polítics són iguals.
Publicat a Valors (n. 137), maig 2016
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio