Un primer pas cap a la confluència de les esquerres a Mataró

La confluència de les esquerres alternatives a Mataró comença a caminar, ni que sigui tímidament. Sí, ja sé que encara queda molt per a les properes eleccions municipals (més de tres anys encara!), però cal posar-se a treballar. Perquè res no està fet i perquè queda molta feina per endavant. Hi ha gent que fa molt de temps que ho tenim clar, hi ha una altra que fa poc, i alguna tot just ara comença a veure la necessitat (i potser l'obligació) que una candidatura d'esquerres forta, diversa i unitària es presenti a les properes municipals a la nostra ciutat. Una candidatura on tothom tingui el seu espai i on no hi sobri ningú. Per guanyar les eleccions, per governar i per aplicar polítiques d'esquerres que beneficiïn la majoria de la gent.

El passat 28 d'abril, en un acte impulsat pel Fòrum de l'Esquerra Rupturista de Mataró (FERM) i organitzat conjuntament per ICV, EUiA, CUP i VOLEMataró, podríem dir que va tenir lloc simbòlicament el tret de sortida de la futura configuració de la confluència de les esquerres alternatives a la nostra ciutat. Que aquestes forces polítiques es posin d'acord per parlar d'emergència social a Les Esmandies és una bona notícia. Ara més que mai cal deixar a banda els sectarismes i tenir clar que sense la suma de les diferents formacions mai no es podrà guanyar l'Ajuntament. Les dades ho demostren: on es conflueix es pot guanyar. Va passar a ciutats com Barcelona, Madrid, La Corunya o Cadis, per citar quatre exemples emblemàtics, i el cas d'En Comú Podem a les eleccions generals també cal tenir-lo en compte. I la configuració d'un nou subjecte polític a Catalunya serà clau en tota aquesta marea. Una marea que cada dia que passa guanya més suports.

Just després de les eleccions municipals de l'any passat, explicava en aquest mateix mitjà que si VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA haguessin confluït en una sola candidatura, s'haguessin quedat a només 78 vots del vuitè regidor. En aquest escenari, i amb la llei d'Hondt a la mà, el PSC hauria obtingut 5 regidors (els mateixos que CiU), ERC 4, C's 3, PP 2 i PxC 1. Si posem per cas que aquesta candidatura de confluència hagués aconseguit aquests 78 vots procedents de l'abstenció, cosa en absolut descabellada, haguessin esgarrapat el vuitè regidor a C's, que s'hagués quedat només amb 2. Sé que estem parlant de política ficció, però no tinc cap dubte que una candidatura de confluència de les esquerres alternatives de Mataró hagués provocat un efecte multiplicador. Les dades són ben eloqüents: per separat, les tres formacions van obtenir l'any passat 6 regidors. Juntes, n'haguessin tret 8, i això sense comptar aquest possible efecte multiplicador del que parlo. Hi ha molts vots que, anant per separat, es perden. Són matemàtiques bàsiques.

ICV i EUiA van insistir fins a la sacietat, abans de maig del 2015, que calia unir forces i confluir, sense condicions i amb generositat. CUP i VOLEMataró no ho van veure clar, argumentant, entre altres coses, que faltava temps per fer-ho possible. Ara, amb tres anys per endavant, la manca de temps no serà el problema.

Cal saludar la iniciativa de la gent del FERM, que estan esmerçant esforços des de fa mesos per aconseguir una candidatura unitària a Mataró. El seu paper pot ser molt important a l'hora de fer d'enllaç entre les diferents formacions i poden convertir-se en la cola d'enganxar.

Bé, sembla que queda molt però el temps passa volant i estem davant d'una oportunitat única per guanyar l'Ajuntament de Mataró. Deixar-la escapar seria imperdonable.

Publicat a Capgròs.com (3-5-2016)