Els resultats de les generals a Mataró

En Comú Podem (ECP) ha tornat a guanyar les eleccions generals a Mataró, com també ha fet a Catalunya de forma clara i rotunda. El resultat ha estat novament espectacular a la nostra ciutat: un total de 13.405 vots i un percentatge del 23,66%, més de 3.000 vots i 5 punts més que la segona força, i victòria en vuit dels dotze barris de la ciutat. Això pel que fa al Congrés. Si ens fixem en el Senat, el segon i el tercer candidats més votats han estat també d'ECP, mentre que el primer ha estat el personatge mediàtic Santi Vidal, a les llistes d'ERC (tercera força a Mataró, per darrere d'ECP i PSC).

Si fem una mica de política ficció i traslladem els resultats d'aquest 26 de juny al Congrés a unes hipotètiques eleccions municipals mataronines, ECP hagués obtingut 7 regidors, 5 el PSC, 5 ERC, 4 el PP, 3 Ciutadans i 3 CDC. No deixa de sorprendre (o potser no tant) que CDC sigui la darrera força a la nostra ciutat en aquests darrers comicis. Si comparem aquestes dades amb les del 20 de desembre passat, veurem com C's i CDC perdrien un regidor, mentre que ERC i el PP en guanyarien un cada formació. Les esquerres han tornat a guanyar clarament a Mataró, i en aquest suposat consistori, amb voluntat, podrien formar govern. Una hipotètica confluència de les esquerres mataronines podria obtenir uns resultats molt bons, si bé a ningú no se li escapa que la CUP no s'ha presentat a les eleccions generals i aquesta és una dada clau. Però tot això, com diem, és política ficció, un exercici per passar l'estona i poca cosa més. A més, sabem que els resultats varien molt entre uns comicis i uns altres.

Algunes valoracions en clau general: el PP surt sorprenentment reforçat, amb 14 diputats més respecte del desembre, cosa que cap sondeig no preveia; Units Podem no aconsegueix superar el pitjor PSOE de la història (a la primera no ha anat la vençuda) i Ciutadans perd vuit diputats. Un panorama de difícil solució novament. Tot queda, a priori, en mans del PSOE: o intenta bastir un govern del canvi de difícil conformació (opció molt complicada), o bé opta per facilitar un govern del PP, segurament abstenint-se en la investidura. A dia d'avui, aquesta darrera sembla l'opció més plausible, si bé ningú no pot preveure els moviments que es produiran en els propers dies, ni tan sols els analistes més lúcids. Fins i tot hi ha qui diu que al PSOE no li caldrà ni tan sols abstenir-se, i que tindrà la clau l'únic diputat de Nueva Canarias, teòricament soci del PSOE però que podria votar la investidura d'un membre del PP per evitar a Pedro Sánchez el mal tràngol d'haver d'abstenir-se. A això, òbviament, caldria sumar els vots afirmatius de C's, PNB i Coalició Canària. La opció no és descabellada.

A Catalunya, el resultat d'ECP ha estat novament espectacular. Una gran victòria, sense discussió, però sense aconseguir els resultats que pronosticaven alguns sondeigs i que milloraven sensiblement els obtinguts el 20 de desembre. La realitat és que a Catalunya les esquerres han vençut novament amb claredat. El país vira a l'esquerra, és una tendència que es veu amb claredat des de fa temps. El que queda clar és que ECP comença a aparèixer com una alternativa clara i seriosa a Convergència i als partits que li donen suport per acció o per omissió.

La solució, ara sembla que sí, arriba al seu final. I malauradament tot sembla indicar que continuarem tenint un president de dretes tant a l'Estat com a Catalunya.

Publicat a Capgròs.com (28-6-2016)