Farà el PSOE com va fer la CUP?

Les enquestes que s'han anat publicant a diversos mitjans durant les darreres setmanes marquen algunes tendències clares, amb una dada clau que fins fa poc temps hagués estat sorprenent: Podem i les seves confluències superarien el PSOE tant en vots com en diputats i es convertirien en segona força a l'Estat. Sorpasso. I cada cop estarien a menys distància del PP, que tornaria a quedar en primera posició. Una altra dada important és que la suma de PP i Ciutadans no arribaria a la majoria absoluta, mentre que si sumem els diputats de Podem, les seves confluències i el PSOE, segurament no s'arribaria a aquesta majoria absoluta però faltaria ben poc. El que queda clar és que Podem, les seves confluències i el PSOE sumarien molt més diputats que no pas el PP i Ciutadans. La investidura de Pablo Iglesias com a nou president del govern seria perfectament possible, doncs només caldria l'abstenció d'alguns diputats nacionalistes, alguns dels quals ja han dit públicament que en cap cas facilitaran la investidura d'un membre del PP. Llavors, i aquí està la clau de volta, tot queda en mans del PSOE. No sé si de Pedro Sánchez, però sí de la gent que mana al PSOE.

Llavors, la pregunta que ens fem és aquesta: facilitarà el PSOE la investidura d'un membre del PP com a nou president o nova presidenta del govern? Una hipòtesi en absolut descabellada seria que els diputats i diputades socialistes s'abstinguessin en la investidura i facilitessin un govern presidit per un/a popular. O potser per un/a independent. Enric Juliana fa temps que apunta múrriament aquesta possibilitat. Noms com els de Cristina Cifuentes, Núñez Feijoo o Ana Pastor ja han començat a aparèixer a les travesses i no podem descartar que Rajoy acabés fent un pas enrere (o al costat, en terminologia arturmasiana). Tot per la pàtria. Si aconseguissin el cap de Rajoy, a can PSOE (i a can Ciutadans) seria molt més fàcil 'vendre' una investidura d'un membre del PP. La gran coalició estaria servida, com moltes veus vénen demanant des de fa temps. Que li preguntin per exemple a Felipe González o a destacats dirigents de grans corporacions espanyoles, que no volen veure ni en pintura a membres de Podem i les seves confluències asseguts a la bancada del govern. I molt menys a Iglesias presidint-lo. No és casualitat que al llarg d'aquesta campanya Pedro Sánchez no hagi volgut explicitar amb qui estaria disposat a pactar i amb qui no després del 26 de juny.

Mal panorama té al davant el PSOE i especialment el seu secretari general, Pedro Sánchez. Hauran d'enfrontar-se a la difícil decisió de donar la presidència al PP o bé apostar per un govern del canvi, amb Podem, les seves confluències i el propi PSOE. Però la decisió segurament ja no estarà en mans de Sánchez, que té els dies comptats.

Pensar que Podem i les seves confluències hagin d'estar-se quatre anys a l'oposició no és una opció remota, ni molt menys. Julio Anguita ja ho ha apuntat recentment i crec que sap per què ho diu. Però no perdem de vista que quatre anys liderant l'oposició poden servir per acumular encara més forces i aconseguir tombar, més d'hora que tard, un dèbil govern popular, que naixeria amb una data de caducitat propera.

El passat mes de gener vam veure com la CUP permetia la investidura d'un membre de CDC com a nou president de la Generalitat. Suposo que després d'aquesta campanya del 26 de juny, amb Puigdemont fent mítings dia sí i dia també amb faristols amb el logo de la vella CDC, a tothom li ha queda clar a quin partit pertany i quins interessos representa el president. La pregunta és ben clara: farà el PSOE com va fer la CUP? Permetrà la investidura d'un president de dretes? La resposta, en unes setmanes.

Publicat a Treball (17-6-2016)