Futbol i respecte

La paraula "respect" apareix a les mànigues de les samarretes de tots els futbolistes que participen en competicions organitzades per la UEFA. A més, aquesta organització difon sovint espots on jugadors de diferents ètnies pronuncien la mateixa paraula o la frase "no al racisme" en les seves llengües maternes. Que es tracta d'una iniciativa lloable no ho posa en dubte ningú, malgrat que les actituds d'alguns d'aquests mateixos futbolistes no es caracteritzin precisament per ser respectuoses, tant dintre com fora dels terrenys de joc. El mateix passa amb les conductes vitals i professionals d'alguns dirigents de la UEFA. La idea, com podem intuir, consisteix en difondre un valor bàsic com el respecte mitjançant un esport i un espectacle de masses com és el futbol, seguit per milions de persones arreu del món i que té uns protagonistes que esdevenen exemples per a molts infants. En les darreres finals de la Copa del Rei de futbol s'ha posat de moda que un bon nombre d'afeccionats del Barça i l'Athletic xiulin l'himne espanyol. Una actitud en absolut respectuosa, segons la meva opinió. Imaginen què passaria si es xiulés Els Segadors o l'Eusko Abendaren Ereserkia? Sense dubte que censuraríem, amb raó, aquest fet. Els símbols nacionals són importants per a moltes persones, perquè representen sentiments. Indiferència i respecte no són incompatibles, i crec que aquesta hauria de ser una qüestió a tenir en compte. Puc arribar a entendre els motius de molta gent a l'hora de xiular la Marxa Reial, però actituds irrespectuoses com aquesta crec que no són correctes ni encertades. Dir que no hem de barrejar futbol i política denota certa ingenuïtat, i de fet l'esport rei no es pot entendre sense l'efecte que aquesta ha tingut en la seva història i difusió. Sí que crec, i potser ara sí amb ingenuïtat, que el respecte pot existir en el món del futbol. Al camp i a la graderia.

Publicat a Valors (n. 138), juny 2016