La gesticulació en política

Els gestos en política són importants. Ho són en la mesura que els representants públics, com a referents polítics i socials, influeixen sovint de forma molt notable en la societat que representen. Les seves actituds i gestos, per tant, juguen un paper indiscutiblement important. El problema és quan la gesticulació esdevé excessiva i protagonista principal de l'acció política (o de la manca d'acció política). I darrerament tinc la percepció (subjectiva, és clar) que els nostres polítics cauen amb excessiva freqüència en l'abús de la gesticulació. Desconec si es tracta d'una moda passatgera, però a mi particularment la situació em preocupa. Ho hem vist en reiterades ocasions al voltant del procés sobiranista català, on el nombre de gestos simbòlics (a una i altra banda del a trinxera) supera de forma exagerada el nombre d'accions concretes (acció política, debat, negociacions efectives, lleis). Ho hem vist recentment en la jornada del 12 d'octubre passat a Badalona i ho veiem sovint també en les institucions, on la vestimenta dels diputats o regidors s'ha convertit en una de les prioritats dels nostres representants, quan crec que no ho hauria de ser. Sembla que hi hagi una lluita per veure qui porta la samarreta més reivindicativa o més estrident. I no ho negaré, la gesticulació, les samarretes i les fanfarronades a les xarxes socials són efectives, vaja si ho són! La prova és que els mitjans de comunicació l'hi presten una atenció al meu judici excessiva. El perill de tot plegat és la paràlisi, l'entrada en bucles esgotadors i la manca d'acció política. I no ho oblidem: aquesta manca porta indefectiblement a la desconnexió amb els problemes reals de la societat (especialment dels més dèbils i desafavorits), al desinterès per allò públic i a la desconfiança vers els nostres representants. Cal més acció i menys gesticulació.

Publicat a Valors (n. 142), novembre 2016