La gran virtut de Xavi Domènech

Xavi Domènech té, entre moltes altres, una virtut que no abunda entre els dirigents polítics, i que l'esquerra catalana no pot permetre's el luxe de desaprofitar. Parlo de la virtut d'aglutinar i generar simpaties i confiança entre persones procedents de diferents tradicions, formes de llegir la realitat i d'actuar sobre aquesta per transformar-la. Però que comparteixen l'objectiu comú que les institucions estiguin al servei de la majoria social. M'estic referint a la virtut de generar consensos, quelcom que s'està guanyant a pols el líder d'En Comú Podem. Vinc d'escoltar-lo en una conferència que ha tingut lloc a l'Ateneu de Barcelona i no puc més que reafirmar-me en les meves paraules: Domènech ha de jugar un paper protagonista en la construcció de la nova confluència de les esquerres transformadores catalanes. Com també l'han de jugar persones que tots tenim en ment, com Ada Colau o Ernest Urtasun, per citar tan sols dos exemples significatius. I com l'han de jugar els milers de persones cridades a participar en la construcció del nou subjecte polític: gents de militàncies llargues i també curtes, militants d'ICV, EUiA, de Podem, de Barcelona en Comú, d'Equo, de Procés Constituent, persones sense afiliació partidista, sindicalistes, activistes socials i veïnals, treballadors, jubilats, aturats, estudiants, feministes, ecologistes...

El paper dels lideratges serà important, no ho podem negar, i el rol de persones com Xavi Domènech (no ho oblidem, persona molt propera a un referent de tothom com Ada Colau) serà fonamental. Perquè caldrà establir ponts entre persones i organitzacions de tradicions diferents que ara confluiran per estar en disposició de guanyar el canvi a Catalunya i col·laborar en el canvi a Espanya, fraternalment, junt als companys i companyes d'Unidos Podemos i les seves confluències. Canvi, aquesta paraula que no ens cansarem de repetir fins que no es produeixi de forma efectiva. Per construir aquests ponts seran molt necessaris el consens i la generositat, perquè es tracta de fer quelcom nou, no de preparar una altra coalició electoral. I Domènech s'està guanyant merescudament el paper d'artesà de consensos: s'identifica amb ell el veterà militant que ja va lluitar al PSUC i després a ICV o EUiA, i també el jove que participa activament al cercle de Podem de la seva ciutat. I també molta altra gent que no té per què haver militat mai en un partit polític, però que està interessada en ajudar a construir el nou subjecte polític. Existeix el risc, com en qualsevol altre procés d'aquesta naturalesa, de l'aparició de sectarismes, adanismes i lliçons de suposada puresa ideològica, però si disposem de figures respectades i que tothom s'escolta amb atenció serà molt més senzill arribar a acords per aconseguir tirar del mateix carro amb força i determinació. Perquè l'oportunitat històrica de construir el PSUC del segle XXI no la podem deixar escapar. Ens hi juguem massa.

Publicat a Treball (23-11-2016)