El sospitós rebuig unànime a Trump

L'endemà de les recents eleccions presidencials als Estats Units molts ens vam sorprendre de la victòria de Donald Trump, malgrat que de cop i volta van sorgir nombrosos comentaristes, tertulians i opinadors que deien que a ells no els havia agafat per sorpresa, que ells ja ho havien dit. La realitat, però, és que abans de les eleccions no eren molts els qui donaven un duro per la victòria del controvertit empresari de Nova York, ara ja president electe. Més aviat eren pocs els analistes seriosos que dubtaven de la victòria de Clinton. A casa nostra, la victòria de Trump ha suscitat principalment rebuig, per les seves formes excèntriques i els seus comentaris masclistes i xenòfobs, entre d'altres coses. Tinc la sensació que potser ens agafa una mica lluny el què passa a Estats Units i que potser no coneixem massa bé com funciona aquella societat, malgrat que en les darreres setmanes hagin proliferat els experts en política i cultura nord-americana. Però el que realment m'ha sorprès d'aquesta ressaca post-electoral ha estat la gran quantitat de reaccions que ha suscitat a les xarxes per part de molta gent anònima, pràcticament tothom mostrant públicament la seva contrarietat per la victòria de Trump. I m'ha sorprès perquè moltes d'aquestes persones són les mateixes que asseguren no creure en la política, perquè tots els polítics són iguals i tant és qui guanyi. Si això fos així, per què troben poc menys que apocalíptica la victòria d'aquest personatge? Menció a part em mereix aquest comentari d'Artur Mas: "semblava impossible que guanyés i ha guanyat. Allò que semblava gairebé impossible esdevé possible. Apliquem-nos-ho des d'una òptica catalana". No tot s'hi val per guanyar adeptes a la causa, molt menys acudir a Trump com a referent polític i fins i tot humà.

Publicat a Valors (n. 143), desembre 2016