Urdangarin, la infanta i la justícia

Iñaki Urdangarin ha estat recentment condemnat a sis anys i tres mesos de presó per prevaricació, tràfic d'influències, frau a l'administració pública i estafa a hisenda. També haurà de pagar més de mig milió d'euros de multa i afrontar set anys i un mes d'inhabilitació especial. El seu soci a l'Instituto Nóos, Diego Torres, ha estat condemnat a vuit anys i mig de presó, vuit anys d'inhabilitació i a pagar més d'un milió set-cents mil euros de multa. Dies després de conèixer-se la sentència, se sabia que mentre aquesta no sigui ferma, ni Urdangarin ni Torres hauran d'ingressar a la presó ni pagar fiança. Cristina de Borbó haurà d'afrontar una multa de 265.088 euros en qualitat de responsable civil a títol lucratiu, però no ha rebut condemna de presó. Tot plegat, i a tenor de la indignant magnitud del frau, sembla poc, més tenint en compte les condemnes que reben altres persones per fets molt menys greus. La pregunta, doncs, està servida: la justícia és igual per a tothom? Indubtablement, a nivell social hi ha la percepció, força estesa, que hi ha una justícia per als poderosos i una altra per als febles. Des del segle XV se sol representar la justícia com una dona amb els ulls tapats. La realitat, però, és que fa temps que la societat té la sensació que se li està prenent el pèl. Casos com el d'Urdangarin i la infanta porten indefectiblement a la indignació de moltes persones, però malauradament en pocs dies l'atenció mediàtica sobre el cas desapareixerà. Ens podem permetre com a societat tenir un sistema judicial considerat injust i podrit per molts? He sentit a dir darrerament que la indignació ciutadana està en fase decreixent. Casos com el de la germana i el cunyat del rei, però, no fan més que ajudar a que la flama no s'apagui. Fins quan?

Publicat a Valors (n. 146), març 2017