Trama? Quina trama?

Un nou concepte ha aparegut amb força en el panorama polític espanyol: "trama". I els divulgadors del terme no podien ser uns altres que els dirigents de Podemos, que en el seu dia ja van situar en el centre del debat una altra paraula com "casta", extraordinàriament efectiva i il·lustrativa. Un significant buit, que diria Ernesto Laclau. Manolo Monereo i Héctor Illueca ja van parlar de la "trama" en un article publicat el novembre de 2015. Per a Monereo, veterà dirigent comunista i ara diputat d'Unidos Podemos per Còrdova, "casta es una definició sociològica i només dirigida als polítics. Jo faig servir trama com quelcom conscient, com una estructura organitzada permanentment, on estan els poders econòmics, determinats poders mediàtics i de la classe política". Ras i curt: ens estaríem referint a aquella xarxa d'empresaris, periodistes i polítics que són els qui exerceixen el veritable poder. En una democràcia, però, se suposa que el poder emana d'aquelles institucions escollides democràticament, valgui la redundància. Però tothom sap que sovint qui realment mana no necessàriament ha hagut de passar per unes urnes. Seríem molt ingenus si penséssim que determinats poders econòmics i mediàtics no tenen cap influència en les decisions que es prenen des de les institucions públiques. I per senyalar aquest fet, aconseguir situar en el centre del debat un nou concepte com "trama" pot ser molt útil. Diu Pablo Iglesias que "la trama ha estat capaç de transformar-se per seguir manant i reconfigurar el comandament però mai, ni tan sols fa quaranta anys, es va veure tan amenaçada com ara". Una amenaça que, d'altra banda, no podrà arribar únicament i exclusivament des de les institucions. I això a Can Podemos ho tenen ben clar. A més de Laclau, també han llegit Gramsci.

Publicat a Valors (n. 148), maig 2017