Esteban Martínez, el regidor clau d’aquest mandat

Després dels resultats electorals de les municipals de 2015 semblava que el paper d’ICV-EUiA i el seu únic regidor a l’Ajuntament de Mataró, Esteban Martínez, seria poc més que irrellevant durant el mandat que s’obria. La coalició roig-verda es convertia en la novena candidatura en nombre de vots al consistori i quedava relegada a un paper purament simbòlic en una oposició absolutament fragmentada i un ajuntament difícilment governable. La coalició de govern PSC-CiU, tot i que no arribava a la majoria absoluta, semblava l’única sortida per aconseguir una mínima governabilitat. I així va ser.
Però l’octubre de 2017, pocs dies després de la jornada de l’1-O, CiU va decidir trencar el pacte i deixava el PSC, amb només 6 regidors, com a únic grup municipal en el govern. I aquí, de forma inesperada, l’únic regidor d’ICV-EUiA, Esteban Martínez, va passar a tenir un protagonisme sobrevingut però decisiu. Les forces independentistes del consistori van plantejar informalment la possibilitat de tirar endavant una moció de censura per desallotjar David Bote de l’alcaldia, i el vot de Martínez passava a ser clau. CiU, ERC, CUP i una de les regidores de Volem sumaven 12 vots, mentre que els grups que amb total seguretat no donarien mai suport a la moció en sumaven 12 també (PSC, C’s, PP i PxC). El vot d’Esteban Martínez (ICV-EUiA) i també els de dues de les regidores que el 2015 s’havien presentat a la llista de Volem passaven a ser determinants. Els tres regidors militants de Catalunya en Comú tenien la clau.

Esteban Martínez, fidel al seu estil, no va voler abonar el camp a les especulacions i de seguida va explicar que no votaria a favor d’una eventual moció de censura. Una moció, no ho oblidem, en clau nacionalista o inclús podríem dir que processista, que en cap cas tenia en compte els interessos dels mataronins i mataronines. Una moció legítima, indubtablement, però difusa i d’objectiu incert, més enllà de la voluntat de desallotjar el PSC del govern municipal. Perquè no ho oblidem, les mocions de censura s’han de construir en clau positiva, és a dir, s’ha de presentar una candidatura a l’alcaldia i un programa alternatiu, coses que en cap moment van quedar definides. Es demanava a Martínez un xec en blanc, i això, no cal ser un expert en anàlisi política, és molt poc seriós. El #pressingmartinez desapareixia amb la mateixa rapidesa que va sorgir. Davant la liquidesa de la proposta, la serietat i la fermesa d’un sindicalista de pedra picada com és Esteban Martínez. Serietat, si us plau, perquè no ho oblidem: Martínez va liderar CCOO en una entitat hostil al sindicalisme de classe com era l’antiga Caixa Laietana, on el més fàcil era callar o com a molt donar suport al sindicat groc de l’empresa.

En els darrers mesos, Martínez ha tornat a situar-se al centre de la política mataronina, aquesta vegada liderant les negociacions amb el PSC per aprovar els pressupostos municipals, cosa que finalment es va produir ahir a la nit al ple de l’ajuntament (gràcies, cal dir-ho, a la generositat de pràcticament tots els grups, que d'una manera o una altra van facilitar-ho). Martínez ha demostrat savoir faire (una expressió que li agrada fer servir) tant en l’exigència de més mesures socials en la proposta inicial socialista, com en la pedagogia dintre del nou espai d’En Comú Podem Mataró per convèncer els companys i companyes d’espai polític de la necessitat de treballar per uns pressupostos que millorin les condicions de vida de la gent comuna de la nostra ciutat. Aquest nou espai dels Comuns, encara en construcció, ha demostrat a la nostra ciutat una maduresa i una valentia fora de tot dubte, estirant el PSC cap a l’esquerra i exercint la responsabilitat de força de govern. Ha arribat un moment en què considero que hi ha bàsicament dos tipus de formacions polítiques: les que són útils per a la gent treballant per l’acord i el pacte en funció d’uns interessos polítics determinats, i les que basen la seva activitat en el fum, el soroll i la teatralització, i que al capdavall no exerceixen cap tipus d’influència real en les condicions de vida de la gent. En aquest cas, Esteban Martínez, i també Sarai Martínez, cal dir-ho, han demostrat representar extraordinàriament bé els valors de l’esquerra útil, l’esquerra que es mulla, que arriba a acords amb qui pensa diferent per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. El futur de Mataró passa, indubtablement, per un govern d’esquerres plural que treballi per trobar solucions als problemes reals de la gent comuna. I estic convençut que Sergi Morales és la persona adequada per liderar aquest govern.

Ho sé, no puc ser objectiu perquè Esteban Martínez és un bon amic. Però en aquest escrit no he parlat de les seves condicions humanes i personals, que són també extraordinàries, sinó de la capacitat que ha demostrat (i no només en el darrer any i mig, sinó durant els quasi vuit anys que fa que és regidor) per arribar a acords, per treballar sense fer soroll innecessàriament i per demostrar amb fermesa que des d’un grup municipal amb només un regidor es poden fer moltes coses per a la nostra ciutat, des d’una perspectiva d’esquerres, desacomplexada i útil. Gràcies, Esteban.