Els resultats de les darreres generals en clau mataronina

Les eleccions generals del passat diumenge ens deixen dos titulars principals: "Vox augmenta molt significativament el seu suport" i "els blocs es mantenen similars i continua el bloqueig". Ara, novament l'interès girarà entorn als pactes i la clau la tindrà Pedro Sánchez i el PSOE, que durant la campanya ha dit que vol un govern monocolor, sense la participació de cap altre partit. La nit electoral, però, a les portes de la seu del carrer Ferraz de Madrid, la militància reclamava a Sánchez un govern amb Pablo Iglesias. Unidas Podemos reclama un pes en un hipotètic gabinet de coalició proporcional al nombre de vots que ha aconseguit (en un govern PSOE-Unidas Podemos, el grup liderat per Iglesias aportaria un 31,44% dels vots, mentre que el PSOE, el 68,56% restant). Malgrat tot, caldrien també els vots per exemple d'ERC i PNB en la investidura, i a ningú no se li escapa que després de la sentència del Tribunal Suprem el suport d'aquests dos partits nacionalistes, sobretot ERC, és més difícil que fa uns mesos. Situació complicada, doncs, que fa que no puguem descartar tampoc una abstenció del PP que faciliti la investidura de Sánchez, quelcom que ja es va donar en sentit invers el 2016, quan el PSOE va facilitar la de Rajoy.

Si ens fixem en els resultats a Mataró, el titular és que "el PSC torna a guanyar". De fet, els socialistes són la força més votada a tots els barris de la ciutat, a excepció, com era d'esperar, del Centre i l'Eixample, on guanya ERC. El PSC obté un 23,08%, seguit per ERC (20,40%), En Comú Podem (13,83%), JxC (11,39%), Vox (8,02%), PP (7,67%), C's (6,57%) i CUP (5,42%). La resta de forces no arriben entre totes al 3%. Si atenem als blocs, les esquerres aconsegueixen un 65,65% dels vots, mentre que les dretes sumen un 33,65%. Pel que fa a l'eix identitari, l'independentisme aconsegueix un 37,21% dels vots. Un cop més, queda clar que l'independentisme és clarament minoritari a Mataró, com també ho és a tota Catalunya elecció rere elecció, sigui del tipus que sigui.

Si fem política ficció, i sabent que els resultats d'unes eleccions generals no es poden extrapolar a un hipotètic Ajuntament de Mataró, podem calcular els resultats en unes municipals, força diferents als que es van produir el passat mes de maig a la nostra ciutat. Amb la llei d'Hondt a la mà, i comptant els vots del passat diumenge, obtindríem els següents resultats en unes municipals a Mataró: el PSC aconseguiria 7 regidors, ERC 6, En Comú Podem 4, Junts per Catalunya 3, Vox 2, PP 2, C's 2 i la CUP 1. M'atreveixo a suggerir que a la nostra ciutat es va produir el passat mes de maig un "efecte Bote" molt clar: gent que no vota en altres comicis al PSC va decidir apostar per la candidatura de l'alcalde. És molt probable que els 6 regidors de diferència (en les municipals els socialistes van obtenir 13 regidors) es reparteixin pràcticament a parts iguals entre persones que el passat diumenge van votar En Comú Podem, C's, PP o Vox. Pel que fa al bloc independentista, sembla clar que els 2 regidors que "perdria" ERC anirien a parar, a parts iguals, a JxC i la CUP. El gran tema és el resultat de Vox, també a Mataró, on aconsegueix el suport de 5.019 votants, pràcticament el mateix nombre de votants de PxC en les municipals de 2011 (4.684). Aquesta és la gran qüestió: molts veïns i veïnes aposten per l'ultradreta a la nostra ciutat. Totes aquestes persones són feixistes? Si us plau, fugim del simplisme perquè òbviament no ho són, i aquest és el gran tema: què passa per què tanta gent, a Mataró, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, decideixi votar l'extrema dreta? Per què no confien en qui teòricament hauria de defensar els seus interessos? Per què l'identitarisme passa a ser prioritari i la pulsió nacionalista és protagonista? Temps complicats, també a la nostra ciutat. Prenguem nota.

Publicat a Capgròs.com (11-11-2019)