90 anys de la proclamació de la Segona República a Mataró (versió resumida)

Aquest 14 d'abril es compleixen noranta anys de la proclamació de la Segona República Espanyola. El 12 d'abril de 1931 van tenir lloc unes transcendentals eleccions municipals a tota Espanya, plantejades com un plebiscit a la monarquia d'Alfons XIII, uns comicis que les forces republicanes van guanyar a 43 de les 52 capitals de província. Aquest fet va precipitar els esdeveniments, i el dia 14 molts pobles i ciutats van proclamar la República i van hissar als balcons consistorials la bandera tricolor. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar a la plaça de Sant Jaume la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Aquell mateix dia 14, Alfons XIII, un rei corrupte i nefast, va fugir del país.

Com explica Marta Manté al llibre "La problemática de la Segunda República a través del estudio de una situación concreta: el Mataró de los años treinta", guanyador del Premi Iluro de 1975, a la nostra ciutat les eleccions municipals del 12 d'abril les va guanyar la coalició Republicano-Socialista, formada pel Centre Republicà Federal (adherit a Esquerra Republicana de Catalunya), Acció Catalana Republicana i l'Agrupació Socialista de Mataró (adherida al PSOE). L'altra coalició que es va presentar, la candidatura Administrativa, estava formada per sectors conservadors, incloent personalitats que havien format part de l'Ajuntament durant la dictadura. Els republicans van aconseguir la victòria als cinc districtes de la ciutat amb un total de 3.193 vots (65,94%), enfront de la candidatura Administrativa, que va en obtenir 1.602 (33,08%). El paper de la CNT va ser fonamental en la victòria republicana. Malgrat que els anarcosindicalistes no van demanar explícitament el vot per a la coalició Republicano-Socialista, van donar llibertat de vot als seus afiliats, que van votar en massa per aquesta candidatura. La coalició va aconseguir 17 regidors: Francesc Rosetti, Jaume Recoder, Joan Julià, Daniel Barberà, Josep Majó, Agustí Montaner, Josep Rabart, Artur Puigvert, Josep Abril, Jaume Llavina, Jaume Comas, Pere Torres, Ramon Cantó, Josep Esperalba, Francesc Anglas, Joan Cabanyes i Vicenç Esteve. Els 9 escons restants van ser per a la candidatura Administrativa: Joan Masriera, Josep Recoder, Francesc Biayna, Joaquim Sans, Josep Puig, Antoni Vinardell, Josep Maria Fradera, Joan Novellas i Josep Monserrat.

Aquell 14 d'abril de 1931, els regidors republicans, acompanyats d'una important massa de gent, es van dirigir a l'Ajuntament. Enric Arañó, alcalde sortint, va fer el corresponent traspàs de poders, i es van hissar la bandera espanyola tricolor i la senyera. Com relata Marfà a "La proclamació de la República Catalana a Mataró" (Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1981), els regidors van dirigir-se al públic assistent recomanant "seny i cordura" i convidant els obrers a participar de l'alegria de la diada, demanant-los que "amb el major ordre abandonessin el treball". Van parlar el doctor Viladevall, que va informar el públic assistent de la proclamació de la República a Barcelona, els senyors Recoder i Abril, aquest darrer pregant al poble "donar mostres de seny i capacitat per sostenir la República". Es va llençar pel balcó un bust del rei Alfons XIII, tot plegat rebut per forts aplaudiments de la gent que es va concentrar a les portes de l'Ajuntament. Es va constituir un Comitè Revolucionari que va intervenir les comunicacions postals, telefòniques i telegràfiques i va organitzar destacaments que van anar a proclamar la República a les localitats veïnes. Al carrer, la banda municipal va tocar els Segadors, la Marsellesa i la Internacional.

Al dia següent, l'alcalde Josep Abril (membre d'ERC que el 1939 seria afusellat pels feixistes) va enviar un comunicat al President del Govern provisional que deia el següent: "Tinc l'honor d'assabentar a V. E. que en aqueixa població fou ahir tarda proclamada la República de Catalunya amb tot entusiasme i sense el menor incident desagradable enarbolant-se la bandera de la República i de Catalunya. A la nit es reuniren els Regidors electes de la Coalició Republicano-Socialista, en sessió extraordinària d'Ajuntament, elegint-se Alcalde interí a en Josep Abril Argemí, 1er Tinent d'Alcalde a en Joaquim Cabañes Barba, 2on Tinent en Jaume Comas Jo, 3er Tinent en Jaume Recoder Esquerra, 4rt Tinent en Francesc Rosetti Sánchez i 5è Tinent en Francisco Anglas Sarlat, que han constituït el Comitè provisional Republicà d'aquesta ciutat".

Ara fa noranta anys s'obrien pas els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, el reconeixement dels drets sindicals, la separació entre Església i Estat, l'aposta decidida per l'educació pública i laica, el dret a vot de les dones, la reforma agrària o l'aprovació dels estatuts d'autonomia. S'inaugurava una nova i esperançadora etapa gràcies sobretot a la lluita de les esquerres i el moviment obrer. Els conservadors, també a Mataró, no eren partidaris de la República, malgrat que avui els seus hereus polítics no ho vulguin recordar i fins i tot parlin de valors republicans sense ruboritzar-se, quan les seves accions van exactament en la direcció contrària.

A la nostra ciutat hi ha cada any diversos actes per recordar aquell 14 d'abril de 1931. En aquest sentit, cal destacar la feina del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, que any rere any organitza diferents activitats per recordar aquella data, junt amb diverses entitats, sindicats i partits d'esquerres de la ciutat, amb un esperit unitari entre les forces progressistes que caldria seguir cuidant. Perquè ara, noranta anys després, segurament la Tercera República no la tenim a prop, però com deia Miquel Martí i Pol, "tot està per fer i tot és possible". Per tot això, també a Mataró, cridem ben fort "Visca la República!".

* Aquesta és una versió resumida per a edició en paper de Capgròs, publicada el 16-4-2021. La versió completa es va publicar en l'edició digital de Capgròs.com el 14-4-2021.