Història d'una foto amb Pablo Iglesias

Durant les eleccions municipals de fa dos anys, els i les militants d'En Comú Podem Mataró van penjar per tota la ciutat nombrosos cartells on apareixien els dos primers candidats, Sergi Morales i Sarai Martínez, amb Pablo Iglesias, líder de Podemos i fins fa poc també vicepresident del Govern. I m'he decidit a explicar la intrahistòria d'aquella foto, perquè va ser un moment molt divertit, almenys per als que vam ser-hi.

Aquell 24 d'abril de 2019, en plena campanya electoral, Pablo Iglesias visitava Barcelona per participar en un acte a l'aire lliure a la plaça de Can Fabra de Sant Andreu, junt amb Ada Colau, Gerardo Pisarello, María Eugenia Rodríguez Palop, Joan Mena i Aina Vidal. Dies abans, sabent que Iglesias venia a casa nostra, vaig proposar a en Sergi Morales aprofitar l'avinentesa per fer-se una foto junt amb Iglesias per utilitzar-la durant la campanya de les municipals, que s'iniciaria poques setmanes després. Coincidíem tots dos que calia deixar ben clar als mataronins i mataronines que la candidatura referent de Podemos a la ciutat era la d'En Comú Podem Mataró, i no se'ns acudia millor manera de fer-ho que ensenyant a tothom una foto del candidat a l'alcaldia amb el principal líder del nostre espai polític, Pablo Iglesias. A ningú no se li escapa que en les eleccions municipals molta gent vota en clau política general, això ho sabem molt bé aquells que portem moltes jornades electorals a les esquenes fent d'apoderats als col·legis. I sabem que, sobretot als barris populars, és fàcil trobar veïns i veïnes que entren al col·legi i diuen: "¿dónde está la papeleta de Podemos, de Pablo Iglesias?". Aquest fenomen s'ha donat sempre, però en el cas de la formació morada s'accentua molt més, doncs el lideratge d'Iglesias atreu molts vots (recordaran que en les Europees de 2014 la papereta de Podemos no portava el logo del partit, sinó la cara de Pablo Iglesias). En definitiva, vam pensar que seria una bona idea tenir una foto d'en Sergi i la Sarai amb en Pablo. I cap a l'acte de Sant Andreu que vam anar.

Recordo que vaig anar a Barcelona amb el company Pep Canal en el seu cotxe, com he fet tants i tants cops. Un cop allà, ens vam trobar amb multitud de companys i companyes de tota Catalunya, molts també de Mataró. El camarada Antonio Rodríguez, com sempre, en primera fila. Havíem quedat amb l'infatigable Pedro Sáez, que era qui portava la càmera de fotos. Allà hi era, a la plaça, junt amb la Sarai. Després, amb una mica de retard, arribaria en Sergi, directament de la seva feina. Vam veure ràpid, però, que no seria tasca senzilla apropar-nos a en Pablo Iglesias, qui, per motius obvis, es mou sempre envoltat de força personal que vetlla per la seva seguretat. A més, vam veure nombrosos candidats i candidates de tot el país que volien fer-se també la foto amb Iglesias, que anaven a l'acte amb la mateixa missió que nosaltres. La nostra idea, com era de preveure, no era massa original.

Vam saber que Iglesias arribaria amb l'acte començat, poc abans del seu torn de paraula. Teníem només una opció: esperar que acabés la seva intervenció i abordar-lo en el algun moment del trajecte entre l'escenari i la furgoneta amb què es desplaçava, moment en què sabíem que es crearia un passadís. I això vam fer. En Pedro Sáez i jo vam traçar l'estratègia, veient que moltes altres persones volien fer-se també una foto amb en Pablo Iglesias. En Pedro es va situar amb la seva càmera en una banda del passadís, mentre que en Sergi, la Sarai i un servidor ens vam posar just davant seu, a un metre de distància. La idea era que jo abordés en Pablo Iglesias i el col·loqués ràpidament entre els dos candidats mataronins. Un cop situat Iglesias, en Pedro havia de llançar una ràfega de fotos, amb l'esperança que alguna instantània fos aprofitable per al cartell electoral d'En Comú Podem Mataró.

En acabar l'acte, ràpidament vam veure que l'equip de seguretat de Pablo Iglesias es col·locava per envoltar-lo i es va formar un passadís, tal i com havíem previst. Llavors, vam veure com el líder de Podemos venia a pas lleuger cap a la zona on ens havíem col·locat. Semblava missió impossible el que ens havíem proposat. Però quan el teníem a un metre de distància, li vaig allargar la mà, ens vam saludar i el vaig estirar cap a nosaltres, col·locant-lo bruscament just entre la Sarai i en Sergi. Li vam demanar que mirés a càmera i en Pedro va llençar la seva ràfega, ràpidament i hàbilment. Tot això, envoltats de moltíssima gent per totes bandes. Aquell instant va durar tres segons, perquè immediatament l'equip de seguretat es va endur en Pablo Iglesias cap a la seva furgoneta, però havíem complert la missió. Ara faltava que alguna de les fotos hagués sortit bé. Conservo les instantànies de la ràfega i algunes són còmiques, per exemple una on se'm veu empaitant en Pablo Iglesias clarament, envoltat de seguidors podemites, fotògrafs i personal de seguretat. I sí, hi havia algunes fotos aprofitables, que el company Óscar Monroy es va encarregar de polir per dissenyar el cartell electoral. Missió complerta.

Aquell dia, en Sergi i la Sarai també es van fer unes fotos amb l'Ada Colau, que també van servir per als cartells electorals de les municipals, però allò no va tenir cap dificultat perquè la companya alcaldessa de Barcelona va quedar-se a la plaça de Can Fabra una bona estona més després de finalitzar l'acte, parlant amb tothom i a disposició de qualsevol companya o company que volgués fotografiar-se amb ella.

En Pedro Sáez i jo recordem sovint aquell momentàs que difícilment oblidarem. Però al cap i a la fi, es tractava d'una acció absolutament política, que crec sincerament que va ser important de cara a les eleccions municipals: pràcticament tots els mataronins i mataronines van identiricar clarament que la candidatura referent de Podemos a la nostra ciutat era la d'En Comú Podem Mataró, i això va reduir enormement les possibilitats que els votants i simpatitzants de Pablo Iglesias i el partit morat s'equivoquessin de candidatura. Va ser un moment curiós, que sovint també recordem rient amb en Sergi i la Sarai. I és que la política, sobretot aquella del militant de base, té aquestes coses...