Presentació del llibre "La vida no regalada", de Luis Cabrera

El passat dijous 17 de novembre, Federalistes d'Esquerres del Maresme va organitzar un acte de presentació del llibre "La vida no regalada", amb el seu autor, Luis Cabrera. Va tenir lloc virtualment mitjançant l'aplicació Zoom i va ser tot un èxit de participació. La conversa amb Cabrera es va allargar durant dues hores i va ser interessant, entretinguda i animada, cosa que va fer que ningú no volgués marxar a sopar quan ja eren les nou del vespre tocades.

En Luis va parlar, òbviament, del seu llibre, que és una autobiografia novel·lada, però no va defugir comentar altres qüestions de l'actualitat política i social i, com no, de música, del seu Taller de Músics, i fins i tot de la nostra admirada Rosalía. Com sempre, donant el seu punt de vista valent i singular, sense pèls a la llengua. Va ser tot un luxe haver pogut compartir aquesta estona amb en Luis Cabrera, indubtablement.

En Manuel Mas, exalcalde de Mataró i alma mater de Federalistes d'Esquerres a la nostra comarca, em va convidar a presentar l'acte, cosa que vaig fer encantat i que va representar tot un privilegi. A continuació reprodueixo les notes que vaig prendre per preparar la presentació i que, més o menys, vaig reproduir en la meva intervenció:

---

Avui ens acompanya en Luis Cabrera en aquest acte organitzat per Federalistes d'Esquerres, i en primer lloc vull agrair en nom de l'associació la seva participació en aquesta presentació del seu llibre "La vida no regalada".

Luis Cabrera Sánchez neix a Arbuniel (Jaén) l'any 1954, i arriba a Barcelona 10 anys després, al barri del Verdum, a Nou Barris. És, com ell diu, un "andalunyo", com varis centenars de milers més. Allà, esdevé un activista social destacat, fundant la Peña Flamenca Enrique Morente (en el llibre explica fantàsticament bé com és la primera trobada amb el gran cantaor de Granada quan li demana permís per posar el seu nom a la penya), participant en el moviment veïnal, i també a nivell polític, militant a Bandera Roja, tot i que sempre explica que va acabar desencantat del funcionament dels partits polítics, i per això sempre es defineix com a llibertari, en coherència amb la seva manera de pensar. L'any 1979 funda el Taller de Músics, que ha estat una escola revolucionària àmpliament reconeguda per la qual han passat grans talents. El 2015, en Luis va rebre el premi ARC a la trajectòria professional, que lliura l'Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya.

Com a escriptor, l'any 2005 publica el llibre col·lectiu "Els altres andalusos", una crítica de l'actitud que defensa l'Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya, però també és una crítica de la Catalunya estancada en el tòpic de l'immigrant dels anys 60. El 2010 publica en solitari "Catalunya serà impura o no serà", un assaig sobre les contradiccions de les identitats a Catalunya. Aquí vull fer esment a un apunt significatiu: aquest darrer llibre el signa com a "Luis", no com a "Lluís" com els dos anteriors. Una cosa que percebo que amb el Procés ha fet molta gent, tornar a fer servir el seu nom en castellà. I això no és incompatible amb defensar la cultura i la llengua catalanes, perquè per exemple en Luis és poc sospitós en aquest sentit, perquè les ha defensat amb més força que molts dels que s'erigeixen ara en guardians de les essències del catalanisme. D'això potser en Luis ens voldrà parlar també, perquè Catalunya no s'entén sense el castellà, sense el flamenc per exemple, i d'això ell en sap un munt. Perquè hi ha moltes maneres diferents de ser i sentir-se català.

En Luis ha fet pedagogia durant anys per trencar els estereotips de l'andalús (o l'immigrant en general) que emigra a Catalunya. Perquè no tothom és igual, no podem parlar d'un col·lectiu monolític, i des del món de la política sovint s'ha volgut fer servir els estereotips per treure'n profit. En nom d'allò "andalús", s'han fet moltes barbaritats. Es va fer en dictadura, després en democràcia (partits de diferents colors), i fins i tot més recentment el processisme ho ha volgut fer, amb operacions com "Súmate" o donant protagonisme a determinats activistes esdevinguts càrrecs polítics. De fet, en Luis va participar en algunes activitats d'aquesta associació a l'inici i de seguida va veure quina intencionalitat hi havia amb la seva creació. Potser ens voldrà parlar d'aquest tema avui també, perquè de vegades diu que ell es nega a cavar trinxeres, que no vol triar bàndol.

En Luis es caracteritza per ser una persona que diu allò que pensa, que no té pèls a la llengua, i això, com tots sabem, de vegades et pot comportar problemes. Avui, com que estem en una reunió virtual, com a mínim ens assegurem que ningú no tingui la temptació d'increpar-te o agredir-te, perquè sé que alguna vegada t'ha passat. Per dir coses com que els mestissos molestem, quan les societats són mestisses, i la nostra particularment.

Avui en Luis ens presenta "La vida no regalada". Es tracta d'una autobiografia amb en Lorenzo Almendro, el seu alter ego, com a personatge principalíssim del llibre. El llibre m'ha agradat molt. Està escrit amb una prosa àgil i directa, i crec que en Luis aconsegueix transportar-nos als diferents moments que narra de la seva trajectòria vital. Explica la vida d'una persona que no pretén erigir-se en representant de ningú, però que comparteix moments vitals en què serà fàcil que molta gent se senti representada. Jo, sense anar més lluny, he recordat moltes coses que m'explicaven els meus avis i que m'expliquen els meus pares de quan van arribar a Mataró des d'Andalusia, la mateixa terra que va veure néixer en Luis, malgrat que algú digui que els de Jaén, com en Luis, són andalusos de segona categoria (broma).

Llegint el llibre ens podem fer una idea d'aquells barris que van sorgir del no-res i que són part de la columna vertebral de Catalunya, malgrat que de vegades això es vulgui amagar interessadament. Perquè no oblidem, sense les riuades de persones que van arribar d'altres parts d'Espanya, en els anys 50 i 60, per exemple, però també amb altres onades migratòries que ha hagut al llarg de la història, no podríem explicar què és Catalunya. Perquè la contribució de totes aquestes persones és fonamental en la construcció del país, en el seu progrés, en el seu desenvolupament. Certament, en Luis és una persona amb una biografia destacada i que té rellevància social, això és innegable, però la seva història de vida segur que la comparteixen moltes persones a Catalunya, per això crec que aquest llibre l'hauria de llegir molta gent. Perquè és la història del nostre país, perquè cal posar negre sobre blanc aquesta història imprescindible, aquestes històries de vida de tants milers de persones. Persones perdedores per partida doble, primer perquè eren pobres i van haver de deixar enrere la seva terra, perquè no tenien cap oportunitat allà. I segon, perquè la gran majoria també venien de perdre la guerra, i d'això se'n parla poc. Perquè els perdedors de la guerra encara ho tenien més difícil per trobar feina, perquè els guanyadors, que eren els propietaris, no els hi donaven. Perquè això, amics meus, va també, va sobretot, de classes socials. Per això prou ja de parlar de colons o de dir que aquestes persones les van enviar a Catalunya el règim feixista per espanyolitzar el país.

No vull comparar aquest llibre amb els que va escriure Paco Candel en el seu dia. Però sí que vull dir que llibres com aquest haurien de ser imprescindibles per entendre la nostra història. Però ara, parlem del llibre, perquè hem vingut a això. I ningú millor que en Luis per parlar-nos del seu llibre. Endavant, Luis, i et reitero l'agraïment per acompanyar-nos avui.