Presentació del llibre de Xavier Domènech "Lucha de clases, franquismo y democracia. Obreros y empresarios (1939-1979)" (Dòria Llibres, Mataró, 19-1-2023)

Moltes gràcies a Dòria Llibres per l'acollida, moltes gràcies Núria i Rafa per posar-ho tan fàcil. Moltes gràcies, Xavi, per venir a presentar el teu llibre a Mataró.

El cert és que la majoria de vosaltres coneixeu en Xavi per la seva trajectòria política i també pel seu activisme: militant de mil causes socials i polítiques durant tota la seva vida, al moviment antimilitarista, estudiantil, en la defensa de la universitat pública, al 15-M, a Procés Constituent, etc. Després de les eleccions municipals de 2015, va ser nomenat comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona. Recordareu el moment en què es va retirar el bust del rei emèrit del consistori, en què en Xavi va sortir a totes les fotos amb en Gerardo Pisarello.

En Xavi va ser candidat d'En Comú Podem en les eleccions generals de 2015 i 2016, i en totes dues la candidatura que ell encapçalava va guanyar els comicis a Catalunya. Va ser diputat al Congrés durant dos anys i després va ser candidat a la presidència de la Generalitat, però només va liderar el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem durant vuit mesos, moment en què va finalitzar la seva trajectòria en la política institucional.

Però avui estem aquí per parlar d'en Xavi Domènech historiador, un dels millors de la seva generació, sense dubte. Professor d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca sobretot en l'estudi dels moviments socials, singularment el moviment obrer, el canvi polític i la transició democràtica. Ha escrit nombrosos articles i llibres.

El llibre que avui presentem és una ampliació i revisió de "Cambio político y movimiento obrero bajo el franquismo", editat per Icaria el 2011. Parla fonamentalment del paper del moviment obrer en l'antifranquisme, en el que és l'antifranquisme social. No se n'ha parlat prou del protagonisme del moviment obrer durant la dictadura, perquè ja sabem que els llibres d'història parlen sobretot dels pactes entre elits. S'ha parlat fins i tot de la "modèlica transició espanyola" com a exemple. Quan jo estudiava Polítiques a la Pompeu Fabra ens citaven sovint els treballs de José Ramón Montero, qui explicava que “la cultura política del franquisme es caracteritza per la desmobilització, despolitització, apatia i antipartidisme”. També ens parlaven de Juan J. Linz, que deia que la dictadura franquista era autoritària (no totalitària), restant a més importància al paper de l'oposició al règim. Recordo que llavors també vaig tenir de professor en Vivenç Navarro, que sovint criticava aquests postulats.

Al llarg dels anys ha calat un discurs que no és honest amb la realitat històrica, i crec que el treball d'en Xavi ve a aportar honestedat. Perquè la democràcia no la van portar el Rei, Suárez, González i companyia, perquè sense la lluita obrera res no hagués estat igual. Perquè la democràcia tampoc no arriba de forma màgica amb el desenvolupament econòmic, el desarrollisme, que porta el sistema capitalista. Per això en Xavi diu que el moviment obrer impossibilita la continuïtat del franquisme.

Al llibre es parla de la "pressió des de baix", per això en Xavi parla de la "història des de baix", no només de la "història dels de baix". És important la diferència.

El títol del llibre és ben il·lustratiu, perquè es parla de "lluita de classes", és a dir, hi ha un conflicte perquè a més existia un règim de classe. Perquè les classes socials existeixen, segueixen existint, per molt que hi hagi sectors que no els agradi parlar-ne.

A aquest treball es repassa com el moviment obrer evoluciona durant el franquisme, com beu de les fonts de la Segons República i fins i tot anteriors. És molt interessant la influència de l'anarcosindicalisme (no podem oblidar la CNT va ser el sindicat hegemònic abans de la Guerra Civil) en la composició de les Comissions Obreres (hegemòniques després). En López Bulla sense anar més lluny explica que el seu mestre va ser el sindicalista de la CNT Antoni Martí Bernasach. L'Enric Juliana explica que CCOO són el producte més genuí de la lluita contra la dictadura a Espanya.

És molt important l'atenció als casos locals, a nivell micro, per entendre l'heterogeneïtat de casos arreu d'Espanya però també per veure que arreu existia lluita. Això en Xavi ho fa fantàsticament bé al llibre. No oblidem que avui estem a Mataró, on es va fundar la CNT, la ciutat de Joan Peiró, de López Bulla... Havíem de presentar aquest llibre a la nostra ciutat, perquè aquí també el moviment obrer va tenir un paper protagonista.

M'ha semblat molt important també l'especial atenció que es presta al paper de la immigració dels anys 50', 60' i anteriors. Perquè aquella emigració no va ser només econòmica, parlem també de repressaliats que fugien de la misèria però no només, especialment a les zones rurals. Jo recordo com el meu avi parlava de la dificultat de trobar feina, quan anaves a la plaça del poble a buscarn-ne i el "capataz" no te'n donava perquè "per roig". Aquí és interessant parlar del paper protagonista d'aquestes persones en la formació dels nous barris, en la composició social i política, etc.

Si parlem de conflicte, parlem dels empresaris, l'altra classe social. Al llibre se'n parla en profunditat del paper dels empresaris durant el franquisme, desmentint la creença que eren els "germans pobres" del règim. Se'n van beneficiar, i molt, del règim. La dictadura va buscar sempre beneficiar-los.

Es tracta també d'un llibre imprescindible per fugir del revisionisme i l'interès en tapar el paper del moviment obrer per explicar un relat de forma interessada, per fer-ho quadrar amb determinats posicionaments polítics del present. Com a exemple: a Terrassa es va publicar recentment un llibre sobre l'antifranquisme a la ciutat i no surt citat ni una vegada Cipriano García, que té una plaça a la ciutat o un carrer a Barcelona.

En definitiva, cal comprar el llibre, cal llegir-lo, particularment totes aquelles persones amb sensibilitats d'esquerres. No sé si esdevindrà un nou clàssic, però es tracta d'un treball imprescindible. A més de rigorós acadèmicament, té la virtut d’estar escrit de forma àgil, cosa que el fa assequible per a tota persona que es pugui apropar. Recordeu: cal comprar el llibre

Moltes gràcies a tothom i gràcies novament, Xavi.